anar i tornar de santiago, 3 mesos d'aventura

dia:18, 23-11-2007 (belorado-Agés)

2010-06-29T09:54:00.002+02:00

he passat una bona nit. quan ho he deixat tot preparat, he anat a esmorzar, la taula ja estava preparada (al final m'hi acostumaré...) me fotut l'arros en llet q anquell bon home em va guardar, i unes quantes galetes amb mantega i melmelada.

he sortit sol de l'alberg, uns quants del grup havien anat a esmorzar en un bar, però ens em acabat trobant pel camí.

pel segon esmorzar ja estàvem tots junts altra vegada, en un bar de no recordo quin poble. recordo però q després venia una forta pujada, on ens vam tornar a separar, en proporció al q havia menjat cada un per esmorzar

al final vaig arribar, juntament amb paco, un dels d'Almeria, a sant juan de ortega, on hi havia un monestir adosat a l'alberg de peregrins, q estava adosat al bar i una o dos cases, allí vam esperar a la resta de gent i quan van arribar vam dinar alguna cosa al bar.

després, en vista q a l'alberg no hi havia ni calefacció ni aigua corrent vam decidir a anar a Agés q estava a un parell de km.

sens va fer fosc però vam arribar be a l'alberg, on vam sopar juntament amb altres peregrins, entre ells, hi havia un tal amador, un valencià amb el q, més endavant, compartiria un bon tros de camí.

havent sopat ens vam instal·lar a l'habitació, q vam compartir amb uns holandesos q anaven de casament, així q van arribar a les tantes de la matinada contentillos, i, segons es van queixar alguns, fen terrabastall, però jo no me'n vaig enterar de res

dia:17, 22-11-2007 (Grañón-Belorado)

2010-06-18T12:01:00.002+02:00

tot i la duresa del llit, he dormit com un soc, tb suposo q el pacharan d'ahir a la nit a ajudat una mica.
he sigut dels últims d'aixecar-me i quan he baixat al menjador, ja estava tot preparat per esmorzar, la taula estava parada amb suc de fruita, llet, cafè, torrades, mantega, melmelada, embotits, galetes... i l'hospitalero estava acabant-ho de rematar amb uns ous a la planxa. així doncs es pot dir q a l'esmorzar no hi va faltar de res.

vam sortir tots junts de l'alberg, i a mesura q anàvem avançant ens anàvem separant en petits grups.

avui nomes fariem 15 km. així q mos ho vam pendre en calma, fins a Belorado, allí hem dinat uns quants en un restaurant, fent el ja típic xivarri, després hem fet temps pel poble, fins a l'hora de sopar.

vaig sopar a l'alberg, on el cuiner em va assegurar q va treballar a la fonda barrabes de benasque. va fer un bon sopar, a mes, vaig menjar per primera vegada arròs en llet, això li va cridar tant l'atenció al cuiner, q em va fer repetir i men va guardar per esmorzar l'endemà al dematí, sort q em va encantar...

havent sopat vam anar tots a dormir després, esclar, de fer petar una mica la xerrada

dia:16, 21-11-07 (Nàjera-Granyón)

2010-06-15T09:40:00.004+02:00

he passat una bona nit, tot i q l'alemany, q comentava en el reportatge anterior, no parava, no de parlar, si no de cridar en somnis, al final va callar, no se si perq es va despertar a si mateix, o algú l'hi va ficar una sabata a la boca.

vaig recollir la rova estesa q tenia d'ahir, encara estava humida, amb el fred q feia no em vaig estranyar pas, la vaig ficar tota a la motxilla, la q vaig poder la vaig penjar per fora perq s'acabes d'assecar. vaig esmorzar i em vaig encaminar, era bastant dematí i el sol encara no havia sortit.

una prova del fret q feia

sortir tant dematí em va deixar veure una sortida de sol molt maca, i d'un cel ben blau, molt diferent al del dia anterior.

el camí fins azofra se m'ha fet molt curt, 10 km. després m'esperava ciruenya, i després santo domingo de la calzada, on he dinat en un bar.

ja se on esta el famos barri!!!!!! a azofra!!!

la catedral de santodomingo de la calzada

havent dinat, he continuat el camí fins a granyón, q, com ja sabia q estava apropet, he anat caminant en calma, i de seguida arribava.

esglesia-alberg, de granyon

l'he pogut recordar perfectament de l'ultim cop q hi vaig ser, fa 4 o 5 anys, llavors vaig passar de llarg, xo aquest cop volia dormir-hi, ja q em van dir q hi havia un alberg molt autentic.

l'alberg estava dins d'una església, i s'entrava per darrere, pujant unes estretes escales de caragol, hi havien dos pisos, al primer hi havia la cuina-menjador i els quartos de bany, i el segon q mes q un pis era com un altillo, es on es dormia amb marfugues al terra. quan vaig arribar em vaig donar compte d q era realment acollidor, a mes a la recepció em vaig trobar una nota dient-me q m'instal·les i q si volia menjar algo de la cuina o dutchar-me q endavant, com si fos a casa meva, així doncs em vaig instal·lar i m'entres anava fen anaven arribant els peregrins de sempre la de les illes, la japonesa, els d'almeria, la Maria i tres mes q no recordo ni don eren ni el nom, xo recordo q eren el pare i els dos fills, l'hospitalero va ser l'ultim d'arribar, quan ja va ser fosc.

un ratet després em van convencer per anar a missa, dient-me q les misses d'allí eren especials, i si, el capella era molt enrotllat i ens va beneir com a peregrins i ens va dedicar unes paraules, ha sigut molt raro, semblava q estesi'm a l'edat mitja i ens nombressin cavallers o alguna cosa per l'estil.

després de la missa, el mateix capellà ens ha ensenyat el retaule de l'església i ens la comentat, així com una pila baptismal datada del S. XII, ens va explicar moltes coses sobre perq estaven pintats d'aquells colors q representaven els animals, les cares, les sanefes... de tot, ens va explicar tantes coses q no recordo res...

al cap d'una estona, vam pujar a l'alberg on ja vam trobar el sopar casi fet, nomes calia acabar de parar la taula i posar-nos a sopar. un sopar boníssim q havia fet l'hospitalero, patates a la riojana, això si, abans es va tenir q beneir la taula.

després de sopar, l'hospitalero, ens va portar a tots altre cop a l'església, i mos vam assentar als trons aquells q es fan servir per a cantar, allí vam fer una mica de dinàmica de grups, presentant-nos, llegint poemes, explican coses... va ser una tonteria, xo meu vaig passar molt be, va ser molt divertit.

altre cop a l'alberg vam fer petar una mica mes la xerrada amb la companyia d'una botella de paxaran i poc a poc mos anàvem retirant a dormir.

DIA:15, 20-11-07 (Logronyo-Nàjera)

2009-10-17T11:26:00.004+02:00

no he dormit molt bé, es més, me aixecat abans d'hora i a les 8 del mati ja estava en camí.
he sortit de Logronyo amb la Maria, el dia no acompanyava i feia una pluja d'aquelles q mulla sense adonar-te'n. un cop fora de Logronyo, la Maria i jo ens vam separar, anàvem tb a propet del grup d'almeriencs i ens anàvem trobant pel camí.

al cap de no massa de sortir de l'ogronyo, em vaig trobar amb un llac, el recordava, ja q fa uns quants anys havia fet el tros de camí de santiago de Logronyo a Burgos, i mentres caminava anava recordant alguns racons per on passava.

després de passar per Navarrete ja no em vaig creuar amb ningú més, fins a Nàjera, on vaig acabar la ruta al alberg.

hi ha peregrins q s'aborreixen...

Najera

la japonesa i un dels d'almeria fent la migdiada

a l'alberg em vaig dutxar vaig fer una migdiada... i metres tant anaven arribant els altres peregrins q vaig compartir nit a Logronyo, a més d'algun altre de nou, el qual nomes puc recordar un alemany, (al pròxim report explicaré perq).

a l'hora de sopar, em vaig ajuntar amb els d'almeria, la balear i la japonesa, l'hospitalero, l'encarregat de l'alberg, ja feia rato q insistia a q anéssim a un restaurant en concret, (suposem q hi devia tenir alguna comisió) però, nosaltres després de dir-l'hi q si q hi aniríem, perq si no no callava, vam anar de tapes en un bar.

quan vam arribar a l'alberg, l'hospitalero, el primer q va fer va ser preguntar-nos q tal hi havíem sopat, la cara q va fer quan li vam dir q no havíem sopat allí on mos deia ell... va ser similar a aquesta després va passar a aquesta ,inclús mos va fotre bronca i tot!!! llavors, va ser quan vam estar segurs de q hi tenia alguna comissió.

aquest cop hi han fotografies q son de la Maria, i dels d'almeria barrejades amb les meves

DIA:14, 19-11-2007 (Alcanadre-Logronyo)

2009-08-14T19:15:00.004+02:00

després d'una llarga lluita contra la son, vaig aconseguir aixecar-me, i vaig descobrir q a fora el sac no s'hi estava tant bé com a dins.

Un cop aclimatat a la temperatura de fora el sac de dormir, ho vaig enllestir tot en un no res, un cop a punt de marxar vaig anar a tornar les claus de l'alberg-estació i vaig continuar el camí direcció a logronyo.

la nova guia, q vaig aconseguir el dia anterior, hem va desviar del camí original per passar per un altre q em va dur per uns penyasegats, des d'on es podia gaudir d'una espectacular vista sobre el riu ebre.

després d'un bon rato de caminar, me trobat a la Maria, tirada al terra amb les botes descalçades i els peus enlaire, he suposat q estava descansant, hem parlat una mica, lo just q ens permetia la nostra diferencia lingüística i mos hem tornat a despedir.

una horeta després arribava a Logronyo, allí s'acabava el camí de l'ebre i començava, per mi, el francès, el camí més popular.

vaig arribar a l'alberg un quart d'hora abans de q l'obrissin així q hem vaig espera una mica i de seguida q vaig poder em vaig instal·lar, dutxar, menjar...

i a la nit vaig aconseguir quedar amb un forero de mendiak, pive, q era d'oion, un poble de la vora de logronyo, i vam anar a fer uns "pinchitos" i uns "vinitos".

xo a les 9:30 tancaven l'alberg i vaig tenir q fer via per no quedar-me fora, vaig arribar just a temps.

allí a l'alberg ja hi havia instal·lats 4 d'almeria, 1 japonesa, un de barcelona, una de ses illes, un italià, un brasileny, 3 o 4 mes q no se d'on devien ser i la Maria, així doncs, esta nit, dormiria acompanyat dels sorolls típics d'un refugi ple de gent, amb lo be q estava sol....

DIA:13, 18-11-2007 (Calahorra-Alcanadre)

2009-08-08T10:20:00.002+02:00

quan mos vam aixecar i o vam deixar tot preparat, vam sortir de l'alberg, despedint-nos de la Maria i un altre peregri q hi havia x allí.

un cop al carrer, vam para bojos buscant el camí fins q, farts de voltar per aquella ciutat q semblava petita, però no ho era gens, vam decidir preguntar en una llibreria q vam trobar oberta, allí mos van indicar mes o menys i, molt amablement, mos van donar una guia del camí de sant Jaume de l'ebre.

amb l'ajut de la guia i d'alguns "lugarenys" per fi vam aconseguir trobar la continuació del camí de santiago.

just sortir de la ciutat vam esmorzar i em vaig despedir de Ferran q, cansat del dia anterior, va decidir tornar a casa.

altre cop em trobava sol, xo mentres anava caminant, anava sentint petites explosions per tot arreu, q, resultaven ser trets dels caçadors q perseguien als pobres conills. molts dels conills, fugint dels seus perseguidors van acabar topant amb mi, un dells fins i tot va topar amb l'objectiu de la meva camara.

no es molt bona la foto...

el camí va ser curt, i a les 2:45 ja havia arribat a Alcandre, allí, de seguida vaig trobar l'alberg, q resultava ser una estació de trens, era un alberg molt divertit ja q les parets estaven totes pintades.

vaig sortir a fer un tomb pel poble tot i q era molt petit i de seguida mel vaig passejar tot.

a la nit, vaig engegar la calefacció de l'alberg, i vaig sopar un entrepà q m'havia fet el dia anterior.

després d'haver sopat, al veure q la única habitació calenta q hi havia a l'alberg era a la q havia sopat, l'única q no hi havia llits, vaig decidir d'agafar un matalàs i posar-lo allí, propet de l'estufa

DIA:12, 17-11-2007 (Castejon-Calaorra)

2009-07-30T18:02:00.002+02:00

vaig dormir com un soc, Ferran, a l'habitació del davant, semblava ser q tb.
vam esmorzar a la seva habitació i ell em va ensenyar una nota-proposició q va trobar al calaix de la tauleta de nit

després de fer les pertinents bromes sobre la noteta q, suposem, era de la cambrera, hem sortit decidits a continuar la marxa.

estàvem molt animats, tot i q el camí anés per carretera. vam parar a Alfaro x esmorzar en un lloc arrecerats del vent.

després d'esmorzar, les fletxes ens han continuat guiant per carretera, xo de seguida ens en separaven i ens portaven a un camí q ens duria a Rincon de Soto.

catedral d'alfaro

va arribar un punt en q jo no era concien de la meva força...

xo ferran tp..

els ja tipics problemes d'orientació

uns moments de relax

allí a Rincon de Soto vam dinar i vam brindar amb vi de la Rioja.

amb l'estomac ben ple, i després de perdre'ns per dintre de Rincon de Soto, vam trobar el camí a Calaorra, q passava pel costat d'un canal.

ferran ja no sabia a qui resar perq sacaves aquell suplici

al principi, suposo q per culpa del rioja, anàvem molt animats, xo a mesura q anava caient lo sol, i veiem q el poble no apareixia, ens anàvem desanimant, tot i aixi, per fi vam aconseguir arribar a Calaorra abans q es fes de nit, i hem trobat un alberg de peregrins q era casi casi un hotel, allí ens hi em allotjat.

la sorpresa del dia va ser, q després d'anar a compra algo de menjar per a sopar i tb per l'endemà, vam descobrir q la Maria, la peregrina q vaig trobar feia uns dies, estava allotjada tb allí.

DIA:11, 16-11-2007 ("el bocal"- castejon)

2009-07-17T20:49:00.003+02:00

la nit, a pesar del fred i del soroll del tren, q passava bastant aprop, l'he passat be, i de seguida q ha sortit el sol me aixecat.
Feia un vent espantosament fort i gelat, mentre plegava el sac de dormir, la marfaga i em feia la motxilla, se'm congelaven les mans i casi no les podia ni moure, per culpa d'això, vaig trigar una mica en estar apunt per a marxar.

quan arribava a tudela, el cos ja feia estona q havia agafat temperatura i les mans tornaven a estar sota control.

allí a tudela, vaig entrar a la catedral q, hi havia una part q nomes s'hi podia entrar si pagaves la visita guida, xo comq no hi havia ningú, i estava obert, em vaig fer el despitat i ho vaig poder veure tot.

un cop fora de tudela, quan ja porta un bon tros caminat, me'n recordo q tenia q repostar la cantimplora d'aigua, això volia dir q el resto de dia havia de passar sense aigua, això, el fred i la gana, em van fer patir una mica, xo per sort, el camí era força agradable.

vaig trobar-me un estol de cigonyes..

per fi vaig arribar a castejon, on acabava la jornada d'avui, allí vaig aconseguir una habitació en una pensió.

quan m'havia dutxat, i ja em vaig aconseguir relaxar una mica, vaig recordar q se m'havia quedat el movil sense bateria i el vaig posar a carregar. quan el vaig engegar vaig veure un missatge de Ferran, el vaig trucar, i em va dir q estava pujant a un tren per venir-me a acompanyar un parell de dies, així q al cap dunes hores el vaig rebre a l'estació del tren.

anem a prendre unes birres per celebrar el retrobament, jo l'hi vaig passar les fotos q havia fet fins a les hores x q les portes cap a mora, tamve vam anar a un locutori per conectar-nos a internet i poder informar de la situacio a amics i familiars.

després de sopar, anem a dormir ben d'hora.

DIA:10, 15-11-2007 (gallur-"el bocal")

2009-07-09T10:00:00.002+02:00

m'ha costat aixecar-me, ja q la nit anterior me vaig quedar mirant la tele fins tard. m'he preparat i e anat a esmorzar al bar, on m'han cellat la credencial, ja q al hostal no tenien sello...

després del té amb llet, vaig sortir del bar, mig coixejant a causa d'una ampolla al dit petit, tot i així, al cap de poc, quan vaig entrar en calor, ja no hem feia mal i podia caminar normalment, es més, vaig començar en molt bon ritme, i al cap de no res, arribava a Mallen, un poble q no hem sortia al mapa, però q estava a 2 km. de Cortés, q si q hi sortia.

cortes

després de passar per Cortés, el camí anava seguint la via del tren fins a Rivaforada, on havia de passar la nit, vaig preguntar a tothom si sabia on podia trobar una pensió, hotel, hostal etc etc. xo va resultar q en aquell poble no hi havia lloc on poder dormir, inclús vaig preguntar al capellà del poble i l'home em volia enviar a Tudela, a caritas....

així doncs, no vaig tenir més remei q seguir caminant i intentar arribar fins al Bocal o a Fontellas abans q es fes fosc, feina bastant difícil, sobretot tenint en conte q m'entretinc per qualsevol cosa....

Quan mirava al mapa (un q vaig treure d'Internet sense llegenda ni res) el Bocal no m'inspirava molta confiança, ja q anava acompanyat d'un asterisc q no sabia ben bé el q significava.

per fi, vaig arribar al Bocal, i, a primer cop d'ull, semblava un poble, petit, xo poble!! xo de seguida vaig veure q alguna cos fallava, al poble s'entrava per un portal, i semblava la única manera d'entrar-hi, ja q per una banda hi havia un canal i per l'altra, bosc, això ja em va semblar raro, xo tot i així vaig entrar i em vaig trobar en un poblet molt petit, jo anava caminant pel carrer i nomes veia cases amb les persianes baixades i les portes tancades, en algun edifici hi havia algun cartell al q hi posava coses com: bar, hostal, libreria... xo tot semblava abandonat, em donava la sensació d'estar en una pel·lícula al estil de "avierto asta el amanecer" vaig fer un tomb pel poblet, no vaig ni gosar entretindrem en res i vaig tornar cap a la sortida, on, de sobte, em trobo un home amb cara d'estranyat, el saludo, i ell em torna el saludo i se'm queda mirant, jo, intimidat, no se m'acut res més q soltar-li:

- ¿q es esto?

ell em mira amb una cara encara mes d'estranyat i em contesta

- esto? el bocal!

jo, sentin-me bastant fora de lloc li dic

- si, eso ya lo se, pero q es, un pueblo avandonado???

i em contesta

- avandonado?? no! esto es una pequeña urvanizacion para los travajadores del canal!!

al final,aquell home em va aclarí q, allí no hi podria dormir i q al poble següent tp, q l'únic poble on podria trobar algun lloc on dormir, era a Tudela, xo jo sabia q no hi podria arribar mes aviat de les 10 de la nit, així q vaig marxar del bocal resignat a dormir al ras.

poc després, vaig descobrir un petit bosc d'aubes, darrere d'uns xiprers, el terra estava ple de fulles caigudes, i la barrera de xiprers resguardava una mica el lloc, allò seria el meu dormitori aquesta nit, el problema era el sopar, només em quedava un tros de pa estovat i un trosset de fuet, algo es algo.

aquí es on vaig dormir

DIA:9, 14-11-07 (Torres de Berrellen-Gallur)

2009-07-07T19:56:00.004+02:00

he dormit bastant b, xo hagués dormit millor si la peregrina (a la q a partir d'ara anomenarem pel seu nom, Maria, q es mes curt i entenedor) no s'hagués estat aixecant cada 10 minuts del llit, de fet, no m'estranya q no pogués dormir, tenint en compte q va digué anar a dormir sobre les 8 de la tarde.

bé, després d'esmorzar vam sortir junts de l'alberg, al principi ella no sàvia ben be on anar, així q jo li vaig senyalar una fletxa de les del camí, ella, amb cara de sorpresa, em pregunta:
- oh!! it is the camino de santiago?!?!?!!? - o algo així
jo, preguntant-me com podia haver arribat fins aquí sense saber q les fletxes grogues et marcaven el camí, l'hi contesto amb el meu super angles:
- yes!! you don know?!?!
després de dir-l'hi això em fot una parrafada en angles, (suposo jo q es devia caga en algo) xo aconsegueixo entendre q quan va sortir de saragossa, caminant caminant, es va trobar pel mig d'un peatge de l'autopista i va tenir q saltar la balla per poder-ne sortir

quan vam arribar a Alagon, la peregrina em dona a entendre q vagi tirant jo sol xq corro massa, així q mos separem i continuo el camí jo sol.
El camí pasava en molts trams per la carretera, a mes a mes feia molt de vent, i quan passava un camió pel meu costat el vent casi q em tirava al terra.

el poble de cavañas de ebro

un milà em va vindre a visitar..

un sant de gallur

la gen d'aqui gastava el mateix tipus de calçat q jo

el pont sobre el riu ebre de Gallur

així vaig anar passant per Cavañas de ebro, Luceni, Pradilla i finalment a Gallur, on vaig instal·lar-me en una pensió.

DIA:8, 13-11-07 (Saragossa-Torres de Berrellén)

2009-07-02T15:34:00.004+02:00

vaig intentar sortir ràpid d'aquell antre-pensió, així q de seguida q hem vaig aixecar i ho vaig tenir tot a punt, vaig sortir d'allí, ni tan sols vaig esmorzar, vaig anar directament a la parada d'autobús q em portaria fins a la plaça de nuestra señora del pilar. un cop allí, aprofitava x anar-la a veure.

quan vaig sortir de ca la pilarica, vaig anar al carrer de la vora del riu per a veure si trobava les fletxetes grogues, xo estaven en obres (es respirava a expo...) i moltes fletxes no es veien, això em va fer perdre una mica, inclús hi havia un punt on el camí travessava les obres, i a l'entrada, hi havia cartells de prohibit el pas, jo x por de perdrem si agafava un altre camí, vaig travessar les obres, x sort, tot i les extrañades mirades, ningú no me va dir res... Sabran q soc amic de Santiago???

per fi vaig aconseguir escapar-me del soroll, les obres i el caos en general q es respirava a Saragossa, vaig aprofitar per esmorzar alguna cosa.

havent esmorzat, després de caminar una bona estona, vaig arribar a un poblet q es diu Monzalbaraba, allí vaig entrar al primer bar q vaig trobar, per picar algo amb la companyia d'una cervesa. hi havien un grup de jubilats q s'estaven foten un esmorzar a basse de beicon, truites, ous ferrats, patates fregides etc. un d'ells em va preguntar q si feia el camí de santiago, jo li vaig contestar i ell es va mig emocionar i em va explicar q ell tb hi va anar.
Me va donar molts consells, entre ells, un q hem va repetir com unes 50 vegades, era q sobretot menges be, abans d'anar-me'n, vaig intercanviar els números de mobil amb ell, em va assegurar q em trucaria.

caminant, vaig fer cap a Torres de Berrellén, passant per Otevo i Sobradiel, dos petits poblets.

a Torres de Berrellen, vaig esta buscant un lloc on quedar-me a dormir, i buscant una mica, vaig aconseguir contactar amb l'alcaldessa, q em va obrir un alberg, era nou, no tenia ni l'any, casi q l'estrenava jo, tenia una cuina amb microones, així q vaig decidir anar a comprar algo per sopar calent.

després de dutxar-me i de fer la migdiada, sem presenta, una noia q nomes parlava angles, la primera peregrina q em trobo!! amb el meu pobre angles i el seu pèssim castellà, esbrino d'ella q es diu Maria, be caminant d'austria, te 54 anys i dos fills, un de la meva edat.

vaig fer-me una lasanya d'estes q es preparen al microones i vaig anarme'n a dormir, la peregrina, Maria, ja feia estona q havia sopat i ja estava dormin, vam quedar q l'endema caminaríem junts.

DIA:7, 12-11-07 (Fuentes de Ebro-Saragossa)

2009-06-29T11:06:00.007+02:00

m'ha costat molt aixecar-me així com trobar la sortida del poble, he agut de fer 50 tombs abans de trobar-la, i no pel meu pèssim sentit de l'orientació, si no per coses com aquesta:

això es l'església de Fuentes de Ebro

després d'uns avorrits trams pel costat de la carretera, vaig aconseguir arribar per fi a Saragossa, tota plena d'obres, es veia q s'acostava la expo...

un cop allí, vaig buscar un alberg desesperadament, xo tothom q preguntava m'enviava a un alberg d'indigents, total, q al final vaig fer cap en un hostal de mala mort.
l'habitació era un fastic, hi havia una dutxa i un lavabo als peus del llit i els llençols suposo q estaven nets, però no ho semblaven, estaven plens de sospitoses taques. tot i aixi vaig passar la nit, rebentat de tan voltar per Saragossa buscant albergs inexistents.

DIA:6, 11-11-07 (quinto-fuentes de ebro)

2009-06-22T10:00:00.008+02:00

al final hem vaig aixecar a les 9:00, juntament amb tota la família, no es matinar, pero deu ni do.

degut a la ressaca, tenia l'estomac regirat, i mes encara quan me van oferir uns ous fregits amb beicon, tot i així, vaig menjar una pasta i un suc de fruita.
Després vam anar, família adoptiva i jo, a una ermita q estaven restaurant, situada a la part més alta del poble.

la meva família adoptiva de Quinto.

allí ens vam trobar a un familiar seu, q ens va convidar, com no, a una cervesa, jo amb la ressaca q portava i l'hora q era la vaig rebutjar, xo me la van donar igualment, i claro, me la vaig tenir q prendre. després vam anar a visitar uns altres amics q ens van omplir la panxa d'embotits diversos, tenia l'estomac tot revoltat, a sobre, després vam anar a tapejar en un bar, on tampoc no hi va faltar la cervesa, me sembla q allí vaig matar la ressaca amb l'alcohol, un cop l'estomac ple, vam anar a dinar per omplir-lo més.
o sigui q me vaig passar el matí minjant i bevent

un cop dinat i amb la panxa plena, a les 4:00 de la tarda, vaig despedir-me de la família adoptiva i vaig començar a caminar cap a Fuentes de Ebro.

xo em vaig perdre, i sem va fer fosc, quan ja estava desesperat, buscant un racó prop del camí per poder dormir, va passar un cotxe, l'hi vaig preguntar a la conductora si sabia on era el poble, ella m'ho va indicar i a més va resultar q estava a 10 minuts d'allí, així q de seguida vaig arribar-hi i vaig poder-me instal·lar en una pensió on vaig passar la nit, a mes, la senyora q cobrava les habitacions, l'hi vaig fer pena i em va descontar 5 euros
imagineu-vos la fila q devia fer jejeje

Gràcies família adoptiva de Quinto!!!!

DIA:5, 10-11-07 (SÀSTAGO-QUINTO)

2009-06-21T19:46:00.004+02:00

a les 8:30 havia quedat amb boireta, i allí estava, com un clau, vam deixar la seva dona allí, visitant la família, mentrestant, boireta i jo, caminàvem per un bonic camí, q, amb els tons ataronjats del matí, barrejat amb les aigües plàcides de l'Ebre, han permès a boireta fer unes molt bones fotos.

després de passar Alborgue i Alforque, vam arrivar a Velilla, on havent calmat la set amb un parell de birres (haviem d'ana de dos en dos perque allí no soven q son les mitjanes) i alguna cosa per picar, vam anar a visitar un antic poblat romà. Aquí s'em veu en el q devia ser un carrer

després d'un altre bon rato de caminar, vam arribar a Quinto, on em vaig despedir de boireta i vaig anar en busca d'un lloc on dormir.

primer de tot, vaig decidir anar a parlar amb el capellà, averem si tenia algun lloc on em pogués instal·lar, xo, segons em van informar, hem tenia d'esperar a que arribés per a començar la missa, en teoria, no trigaria gaire.

mentres m'esperava, un indigent me va venir tot decidit i hem va dir q ell anava abans q jo, xq feia mes temps q s'esperava, al principi em vaig quedar a cuadros, pero al final, vaig entendre, q el q volia era el millor lloc per demanar almoina. Jo li vaig dir q vale q estava d'acord xo parlant parlant, (l'home s'anrrollava com una perciana) me demana si puc anar a comprar una botella de vi x passar el rato mentres esperem q obrin l'església, això si, amb els meus diners, jo accepto i fent veure q busco un super on comprar vi, desapareixo d'allí.

així q vaig camviar de táctica... vaig començar a preguntar a la gent d'el carrer on podria dormir, al final faig cap a un bar, i allí, un de l'associació d'amics del camí, em diu q puc dormir al pavelló esportiu del poble.

quan vaig arribar allí, va resultar q feien uns partits de futbol, i hi estava la mitat del poble de Quinto bevent i fen festa. Pel mig d'aquest panorama, vaig poder trobar l'encarregat per informar-lo q em quedaria a dormir allí, l'home, molt simpàtic em va enredar per fer de mà innocent en un sorteig d'un pernil.

aquí tenim el guanyador del pernil i a un dels seus dos fills

després del sorteig, l'encarregat em presenta l'home q va guanyar el pernil, q em convida a unes serveces, i xarrant, i bevent, al final, hem convida a casa seva a sopar i a dormir, jo accepto sense ni pensar-ho, i al cap d'unes quantes serveces més, vam anar a sopar a casa seva, juntament amb els seus dos fills, bessons, i la seva dona, la qüestió es q vam sopar, vam fer cafes, xupitos etc. i al final vaig anar a dormir a les tres de la matinada ja mentalitzat q l'endemà no matinaria, i a més, me tocaria aguantar una bona ressaca

DIA:4, 9-11-2007 (Chiprana-Sástago)

2009-06-19T10:53:00.006+02:00

vaig passar molt bona nit, tot i haver dormit en un pavelló, dins del vestidor de l'arbitre. després de prendre'm la llet i les galetes, vaig sortir del pavelló per on m'avien indicat els treballadors de l'ajuntament i vaig començar el camí cap a Escatron, un camí q va resultar passar pel mig del desert.

la sortida de sol

em vaig separar una mica del camí per anar a veure unes salines

un cop al camí altra vegada, vaig descobrir q les pistes per on passava, eren llargues i rectes. no s'acavaven mai!!

i es clar, tant desert i tanta sal van afectar negativament el meu cos i la meva ment

xo de seguida hem vaig integrar amb el paisatge

i vaig arribar a Escatron, on vaig dinar una mica

el riu Ebre, x aquí a l'Aragó, es igual de bonic

ja de camí a Sastago em vaig trobar amb el monestir de Rueda

una ermita destorçada q esta en un turonet darrere el monestir de Rueda

i perfi Sastago, el poble de tio boireta, on nomes arrivar vaig coneixer al seu cunyat x casualitat

em vaig instal·lar a l'únic hostal q hi ha al poble i hem vaig fer una amanida d'arròs x sopar, vaig procura de fer-ne molt, x no tenir q cuina durant uns dies, l'endemà a les 8:30 havia quedat amb boireta, q m'acompanyaria fins a Quinto d'Ebro.

DIA:3, 8-11-2007 (Fabara-Chiprana)

2009-06-17T16:52:00.003+02:00

em costa aixecar-me del tou i calentet llit, xo un cop aconseguit, hem preparo la motxilla i baixo al menjador, on m'havien preparat un bon esmorzar, de seguida, ales 7 i algo del matí, estava al carrer i ja enfilava camí cap a Casp.
Sortir tan aviat em va servir, a part de per passar fred, tb per poder veure la bonica sortida de sol en un paisatge casi desèrtic

fen camí vaig arribar a Casp

un castellet a la part mes alta de Casp

va ser difícil sortir de Casp, ja q, com passava a molts pobles, es perdien les fletxes grogues, així q preguntant, una senyora molt simpàtica hem va acompanyar fins a la sortida del camí q, després dunes hores caminant, hem va portar a Chiprana.

Un cop allí, vaig anar a buscar el capellà del poble x averem si m'aconseguia un lloc on dormir, més tard, gracies a un vilatant, vaig descobrir q el capellà vivia a Casp i q no baixaria fins al cap de setmana, així doncs, vaig decidir buscar una font per omplir la cantimplora, comprar alguna cosa per sopar i continuar el camí fins trobar un lloc arrecerat on fer bivac.

així doncs, Vaig preguntar-l'hi a un senyor gran on podria trobar una font x omplir la cantimplora, i la resposta va ser q no ho sabia, xo q si anava amb ell, em convidaria a una cervesa. Tot i q semblava q el q volia, era lligar amb mi, vaig acceptar, i em va portar al bar dels jubilats. Ja em veus a mi, sentat en una taula amb dos vells, jo, q soc home de poques paraules, donant-los-hi conversa:
-i q frio ace hoy!!
-dice el hombre del tiempo q esta semana harà mas!
-pos vaya...
-pues quando yo era joven blablabalablabal (esque a partir d'aquí vaig desconectar)
una conversa destes q no porta en lloc vaja...

quan vaig acabar-me la cervesa, vaig sortir d'allí i em vaig dirigir a un altre bar xq em segellessin la credencial i continuar el camí, xo, per sort, allí, em vaig trobar un treballador de l'ajuntament q em va aconseguir el pavelló esportiu x a dormir, i a mes, em va segellar la credencial.

quan vaig arribar al pavelló, resulta q entrenaven unes gimnastes x una copetició a nivell espanyol, així q vaig està entretingut mirant les seves figueretes i posturetes imposibles.

quan se'n van anar, vaig dirigirme directe a l'habitació (no era res mes q el vestidor dels arbrits) a ferme el sopar...

i a dormir.

DIA:2, 7-11-2007, (Gandesa-Fabara)

2009-06-10T18:22:00.005+02:00

després d'haver passat una bona nit, al ras, xo bona al fi i al cap, preparava l'esmorzar a basse de galetes i llet condensada amb aigua calenta, mentrestant, el sol anava sortint darrere nostre, i Ferran decidia q els seus peus només li permetrien d'arribar a Batea.

un descans en el camí

un cop a batea vam esmorzar bé, amb un entrepà i una cervesa, va ser l'esmorzar-despedida de ferran

i després de comprar 4 coses x menjar i intercanviar aliments, ens vam despedir, jo vaig continuar el camí sol, mentres q Ferran, va buscar-se la vida x poder tornar a móra

esta es la primera foto q em vaig fer a mi mateix...

un cruceiro dos km. després de Batea.

el camí anava seguint un entramat de pistes, estava bastant ben indicat, amb uns cartells de color groc.

dinant una miqueta x no perdre la línia...

per fí vaig arribar a la frontera q dibuixa el riu algars, q aquell dia estava sec, entre catalunya i aragó

i unes poques hores després, a les 16:00 arribava a Favara, un poblet molt bonic on vaig allotjar-me en una pensió q estava molt bé.

l'església del poble

amb les seues cigonyes

i aquí es on vaig passar la nit..

continuara...

DIA:1, 6-11-2007, (Móra d'Ebre-Gandessa)

2009-06-03T22:45:00.004+02:00

per fi va arribar el dia q tan esperava, el dia q marxava de casa qui sap x quants dies, i després de les ultimes preparacions, vaig anar a buscar a Ferran, q em segellaria la credencial i a mes m'acompanyaria un parell de dies

fent els últims preparatius

Ferran ficant-me el primer sello de la credencial

un cop sagellada la credencial, Ferran i jo ens disposàvem a començar el camí, eren per allí les 8:30 del dematí, així q hem vaig despedir de la família i vam començar a caminar direcció gandessa

sortint de mora

tot anava molt bé xo, al cap dunes hores de caminar, ferran, q no estava acostumat a caminar va començar a queixar-se dels peus

xo no vam deixar q les ampolles de Ferran ens impedissin de començar el camí de sant Jaume pròpiament dit, aqui trobàvem la primera fletxa groga

quant vam arribar a Corbera el cansament i les ampolles dels peus de ferrant ja estaven apunt d'arribar al limit, xo ens havíem proposat d'arribar a Batea i Ferrant va aguantar com un valent

vam arribar ben entrada la tarda a gandesa, i ja s'havia fet fosc, aquí tenim una mostra de l'estat de Ferran.

després vam anar a sopar en una fonda d'allí, per fer-ho mes aventura vam decidir dormir al ras, i allí, a la fonda, ens van informar de q a les afores del poble hi havia una fabrica abandonada i on podriem dormir, així doncs, després de sopar vam anar-hi tot decidits, el q passa, q la fabrica va resultar no estar tan abandonada com deien, ja q mos vam trobar uns indigents q ens oferiren un llit polsos i brut rere unes mantes, evidentment vam sortir esperitats i, després de caminar un bon rato mes sota la llum dels frontals, vam trobar un camp d'olivers i ens vam instalar sota d'un d'ells, on vam passar la nit.

va marxar un nen i va tornar un "home"

2009-06-03T17:55:00.002+02:00

duran el viatge vaig intentar ferme una foto a la cara cada dia, (dic intentar perque el meu grau de despiste es bastant elevat) així poder veure com em canviava la cara amb el pas dels dies, be dels 3 mesos q va durar la cosa, aquet es el resultat:

quin camí vaig seguir

2009-06-03T11:01:00.000+02:00

tenia clar q volia fer el camí de santiago, sabia que volia arribar fins a Finisterre i q si veia q les cames no em fallaven i la moral tampoc, seguiria caminant fins arribar a casa, allí on havia començat a caminar.
sabia també q el camí de santiago en si, no existia, es a dir, q els pelegrins começaven a caminar des de casa seva, passés per allí el camí o no. Estic segur q no agafaven el tren fins a Roncesvalles per començar la peregrinació, al igual q no tots passaven exactament pel mateix camí, segurament coincidien més els diferents camins a mesura q s'anaven acostant a santiago de Compostela però no abans. la cuestió es q si, vaig seguir el Camí de santiago en la gran majoria del viatge, però no hem sabia gens de greu deixar-lo per seguir un altre camí q sabia q em portaria al mateix lloc.

vaig començar a Móra d'ebre, per allí no passava cap camí de santiago, però passava bastant aprop, a la serra de cavalls, allí vaig trobar la primera fletxa groga, després d'haver seguit duran tot el mati el gr 171.

aquella primera fletxa em portaria al llarg del Camí de sant jaume de l'ebre, fins arribar a Logronyo, on agafaria ja el famós camí Francès q emportava, un mes després d'haver sortit de casa, fins a Santiago de Compostela, passant per munts de pobles, diria q centenars.

a Santiago de Compostela vaig descansar un dia sencer, al dia següent vaig començar a caminar fins a finisterra, d'alli a muxía, i al cap d'una setmana mes o menys ja tornava a estar a Santiago, començant el Camí de tornada q faría pel Camí del nord, passant per Cantabria Asturies i Pais Vasc, allí deixaria el camí de santiago per la ruta del vino i el pescado, un gr q va desde Bermeo fins a Oión, prop de Logronyo.

un cop a Logroño, nomes calia seguir altre cop el Camí de sant Jaume de l'Ebre fins arribar a casa on m'esperava la familia i els amics

com va començar tot

2009-05-21T09:51:00.000+02:00

jo tenia 18 anys quan estudiava un cicle formati anomenat: conducció d'activitats fisicoesportives en el medi natural, (era per arrivar a ser monitor de varis esports: senderisme piragüisme equitasió, btt...) allí vam fer un tros del camí de sant jaume, de Logronyo a Burgos, uns 4 dies caminant, 4 dies de pluja, boira, fred, calamarsa... igual vam veure el sol unes 10 hores si contem tots els dies.
però a mi me va agradar molt, crec q vag ser dels únics del grup a qui li va agradar l'experiensia.... també vaig ser dels pocs q va aprovar el curs.

la cuestió; jo hem vaig quedar en ganes de més.
vaig portar una época que intentava enredar algún amic per anari a l'estiu, inclus a ma germana, i si, sels veia en ganes, pero no acavavem de donar el pas, asta q un dia, 4 anys després de la meva experiensia, per fi em vaig desidir, i per compençar el temps d'espera, no solsament aniria a Santiago si no q també en tornaria!!!! ho faria a l'hivern i ho faria sol.