jo tenia 18 anys quan estudiava un cicle formati anomenat: conducció d'activitats fisicoesportives en el medi natural, (era per arrivar a ser monitor de varis esports: senderisme piragüisme equitasió, btt...) allí vam fer un tros del camí de sant jaume, de Logronyo a Burgos, uns 4 dies caminant, 4 dies de pluja, boira, fred, calamarsa... igual vam veure el sol unes 10 hores si contem tots els dies.
però a mi me va agradar molt, crec q vag ser dels únics del grup a qui li va agradar l'experiensia.... també vaig ser dels pocs q va aprovar el curs.
la cuestió; jo hem vaig quedar en ganes de més.
vaig portar una época que intentava enredar algún amic per anari a l'estiu, inclus a ma germana, i si, sels veia en ganes, pero no acavavem de donar el pas, asta q un dia, 4 anys després de la meva experiensia, per fi em vaig desidir, i per compençar el temps d'espera, no solsament aniria a Santiago si no q també en tornaria!!!! ho faria a l'hivern i ho faria sol.
