m'ha costat molt aixecar-me així com trobar la sortida del poble, he agut de fer 50 tombs abans de trobar-la, i no pel meu pèssim sentit de l'orientació, si no per coses com aquesta:
això es l'església de Fuentes de Ebro
després d'uns avorrits trams pel costat de la carretera, vaig aconseguir arribar per fi a Saragossa, tota plena d'obres, es veia q s'acostava la expo...
un cop allí, vaig buscar un alberg desesperadament, xo tothom q preguntava m'enviava a un alberg d'indigents, total, q al final vaig fer cap en un hostal de mala mort.
l'habitació era un fastic, hi havia una dutxa i un lavabo als peus del llit i els llençols suposo q estaven nets, però no ho semblaven, estaven plens de sospitoses taques. tot i aixi vaig passar la nit, rebentat de tan voltar per Saragossa buscant albergs inexistents.
al final hem vaig aixecar a les 9:00, juntament amb tota la família, no es matinar, pero deu ni do.
degut a la ressaca, tenia l'estomac regirat, i mes encara quan me van oferir uns ous fregits amb beicon, tot i així, vaig menjar una pasta i un suc de fruita.
Després vam anar, família adoptiva i jo, a una ermita q estaven restaurant, situada a la part més alta del poble.
la meva família adoptiva de Quinto.
allí ens vam trobar a un familiar seu, q ens va convidar, com no, a una cervesa, jo amb la ressaca q portava i l'hora q era la vaig rebutjar, xo me la van donar igualment, i claro, me la vaig tenir q prendre. després vam anar a visitar uns altres amics q ens van omplir la panxa d'embotits diversos, tenia l'estomac tot revoltat, a sobre, després vam anar a tapejar en un bar, on tampoc no hi va faltar la cervesa, me sembla q allí vaig matar la ressaca amb l'alcohol, un cop l'estomac ple, vam anar a dinar per omplir-lo més.
o sigui q me vaig passar el matí minjant i bevent
un cop dinat i amb la panxa plena, a les 4:00 de la tarda, vaig despedir-me de la família adoptiva i vaig començar a caminar cap a Fuentes de Ebro.
xo em vaig perdre, i sem va fer fosc, quan ja estava desesperat, buscant un racó prop del camí per poder dormir, va passar un cotxe, l'hi vaig preguntar a la conductora si sabia on era el poble, ella m'ho va indicar i a més va resultar q estava a 10 minuts d'allí, així q de seguida vaig arribar-hi i vaig poder-me instal·lar en una pensió on vaig passar la nit, a mes, la senyora q cobrava les habitacions, l'hi vaig fer pena i em va descontar 5 euros
imagineu-vos la fila q devia fer jejeje
Gràcies família adoptiva de Quinto!!!!
a les 8:30 havia quedat amb boireta, i allí estava, com un clau, vam deixar la seva dona allí, visitant la família, mentrestant, boireta i jo, caminàvem per un bonic camí, q, amb els tons ataronjats del matí, barrejat amb les aigües plàcides de l'Ebre, han permès a boireta fer unes molt bones fotos.
després de passar Alborgue i Alforque, vam arrivar a Velilla, on havent calmat la set amb un parell de birres (haviem d'ana de dos en dos perque allí no soven q son les mitjanes) i alguna cosa per picar, vam anar a visitar un antic poblat romà. Aquí s'em veu en el q devia ser un carrer
després d'un altre bon rato de caminar, vam arribar a Quinto, on em vaig despedir de boireta i vaig anar en busca d'un lloc on dormir.
primer de tot, vaig decidir anar a parlar amb el capellà, averem si tenia algun lloc on em pogués instal·lar, xo, segons em van informar, hem tenia d'esperar a que arribés per a començar la missa, en teoria, no trigaria gaire.
mentres m'esperava, un indigent me va venir tot decidit i hem va dir q ell anava abans q jo, xq feia mes temps q s'esperava, al principi em vaig quedar a cuadros, pero al final, vaig entendre, q el q volia era el millor lloc per demanar almoina. Jo li vaig dir q vale q estava d'acord xo parlant parlant, (l'home s'anrrollava com una perciana) me demana si puc anar a comprar una botella de vi x passar el rato mentres esperem q obrin l'església, això si, amb els meus diners, jo accepto i fent veure q busco un super on comprar vi, desapareixo d'allí.
així q vaig camviar de táctica... vaig començar a preguntar a la gent d'el carrer on podria dormir, al final faig cap a un bar, i allí, un de l'associació d'amics del camí, em diu q puc dormir al pavelló esportiu del poble.
quan vaig arribar allí, va resultar q feien uns partits de futbol, i hi estava la mitat del poble de Quinto bevent i fen festa. Pel mig d'aquest panorama, vaig poder trobar l'encarregat per informar-lo q em quedaria a dormir allí, l'home, molt simpàtic em va enredar per fer de mà innocent en un sorteig d'un pernil.
aquí tenim el guanyador del pernil i a un dels seus dos fills
després del sorteig, l'encarregat em presenta l'home q va guanyar el pernil, q em convida a unes serveces, i xarrant, i bevent, al final, hem convida a casa seva a sopar i a dormir, jo accepto sense ni pensar-ho, i al cap d'unes quantes serveces més, vam anar a sopar a casa seva, juntament amb els seus dos fills, bessons, i la seva dona, la qüestió es q vam sopar, vam fer cafes, xupitos etc. i al final vaig anar a dormir a les tres de la matinada ja mentalitzat q l'endemà no matinaria, i a més, me tocaria aguantar una bona ressaca 
vaig passar molt bona nit, tot i haver dormit en un pavelló, dins del vestidor de l'arbitre. després de prendre'm la llet i les galetes, vaig sortir del pavelló per on m'avien indicat els treballadors de l'ajuntament i vaig començar el camí cap a Escatron, un camí q va resultar passar pel mig del desert.
la sortida de sol
em vaig separar una mica del camí per anar a veure unes salines
un cop al camí altra vegada, vaig descobrir q les pistes per on passava, eren llargues i rectes. no s'acavaven mai!!
i es clar, tant desert i tanta sal van afectar negativament el meu cos i la meva ment
xo de seguida hem vaig integrar amb el paisatge
i vaig arribar a Escatron, on vaig dinar una mica
el riu Ebre, x aquí a l'Aragó, es igual de bonic
ja de camí a Sastago em vaig trobar amb el monestir de Rueda
una ermita destorçada q esta en un turonet darrere el monestir de Rueda
i perfi Sastago, el poble de tio boireta, on nomes arrivar vaig coneixer al seu cunyat x casualitat
em vaig instal·lar a l'únic hostal q hi ha al poble i hem vaig fer una amanida d'arròs x sopar, vaig procura de fer-ne molt, x no tenir q cuina durant uns dies, l'endemà a les 8:30 havia quedat amb boireta, q m'acompanyaria fins a Quinto d'Ebro.
