divendres, 14 d’agost del 2009

DIA:14, 19-11-2007 (Alcanadre-Logronyo)


després d'una llarga lluita contra la son, vaig aconseguir aixecar-me, i vaig descobrir q a fora el sac no s'hi estava tant bé com a dins.


Photobucket


Un cop aclimatat a la temperatura de fora el sac de dormir, ho vaig enllestir tot en un no res, un cop a punt de marxar vaig anar a tornar les claus de l'alberg-estació i vaig continuar el camí direcció a logronyo.


Photobucket
Photobucket


la nova guia, q vaig aconseguir el dia anterior, hem va desviar del camí original per passar per un altre q em va dur per uns penyasegats, des d'on es podia gaudir d'una espectacular vista sobre el riu ebre.


Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket


després d'un bon rato de caminar, me trobat a la Maria, tirada al terra amb les botes descalçades i els peus enlaire, he suposat q estava descansant, hem parlat una mica, lo just q ens permetia la nostra diferencia lingüística i mos hem tornat a despedir.


Photobucket
Photobucket
Photobucket


una horeta després arribava a Logronyo, allí s'acabava el camí de l'ebre i començava, per mi, el francès, el camí més popular.

vaig arribar a l'alberg un quart d'hora abans de q l'obrissin així q hem vaig espera una mica i de seguida q vaig poder em vaig instal·lar, dutxar, menjar...

i a la nit vaig aconseguir quedar amb un forero de mendiak, pive, q era d'oion, un poble de la vora de logronyo, i vam anar a fer uns "pinchitos" i uns "vinitos".


Photobucket


xo a les 9:30 tancaven l'alberg i vaig tenir q fer via per no quedar-me fora, vaig arribar just a temps.

allí a l'alberg ja hi havia instal·lats 4 d'almeria, 1 japonesa, un de barcelona, una de ses illes, un italià, un brasileny, 3 o 4 mes q no se d'on devien ser i la Maria, així doncs, esta nit, dormiria acompanyat dels sorolls típics d'un refugi ple de gent, amb lo be q estava sol.... Confused

dissabte, 8 d’agost del 2009

DIA:13, 18-11-2007 (Calahorra-Alcanadre)

quan mos vam aixecar i o vam deixar tot preparat, vam sortir de l'alberg, despedint-nos de la Maria i un altre peregri q hi havia x allí.


Photobucket


un cop al carrer, vam para bojos buscant el camí fins q, farts de voltar per aquella ciutat q semblava petita, però no ho era gens, vam decidir preguntar en una llibreria q vam trobar oberta, allí mos van indicar mes o menys i, molt amablement, mos van donar una guia del camí de sant Jaume de l'ebre.

amb l'ajut de la guia i d'alguns "lugarenys" per fi vam aconseguir trobar la continuació del camí de santiago.

just sortir de la ciutat vam esmorzar i em vaig despedir de Ferran q, cansat del dia anterior, va decidir tornar a casa.


Photobucket
Photobucket


Photobucket


altre cop em trobava sol, xo mentres anava caminant, anava sentint petites explosions per tot arreu, q, resultaven ser trets dels caçadors q perseguien als pobres conills. molts dels conills, fugint dels seus perseguidors van acabar topant amb mi, un dells fins i tot va topar amb l'objectiu de la meva camara.

no es molt bona la foto...

Photobucket


el camí va ser curt, i a les 2:45 ja havia arribat a Alcandre, allí, de seguida vaig trobar l'alberg, q resultava ser una estació de trens, era un alberg molt divertit ja q les parets estaven totes pintades.


Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket


vaig sortir a fer un tomb pel poble tot i q era molt petit i de seguida mel vaig passejar tot.


Photobucket
Photobucket


a la nit, vaig engegar la calefacció de l'alberg, i vaig sopar un entrepà q m'havia fet el dia anterior.


Photobucket


després d'haver sopat, al veure q la única habitació calenta q hi havia a l'alberg era a la q havia sopat, l'única q no hi havia llits, vaig decidir d'agafar un matalàs i posar-lo allí, propet de l'estufa