després d'una llarga lluita contra la son, vaig aconseguir aixecar-me, i vaig descobrir q a fora el sac no s'hi estava tant bé com a dins.
Un cop aclimatat a la temperatura de fora el sac de dormir, ho vaig enllestir tot en un no res, un cop a punt de marxar vaig anar a tornar les claus de l'alberg-estació i vaig continuar el camí direcció a logronyo.
la nova guia, q vaig aconseguir el dia anterior, hem va desviar del camí original per passar per un altre q em va dur per uns penyasegats, des d'on es podia gaudir d'una espectacular vista sobre el riu ebre.
després d'un bon rato de caminar, me trobat a la Maria, tirada al terra amb les botes descalçades i els peus enlaire, he suposat q estava descansant, hem parlat una mica, lo just q ens permetia la nostra diferencia lingüística i mos hem tornat a despedir.
una horeta després arribava a Logronyo, allí s'acabava el camí de l'ebre i començava, per mi, el francès, el camí més popular.
vaig arribar a l'alberg un quart d'hora abans de q l'obrissin així q hem vaig espera una mica i de seguida q vaig poder em vaig instal·lar, dutxar, menjar...
i a la nit vaig aconseguir quedar amb un forero de mendiak, pive, q era d'oion, un poble de la vora de logronyo, i vam anar a fer uns "pinchitos" i uns "vinitos".
xo a les 9:30 tancaven l'alberg i vaig tenir q fer via per no quedar-me fora, vaig arribar just a temps.
allí a l'alberg ja hi havia instal·lats 4 d'almeria, 1 japonesa, un de barcelona, una de ses illes, un italià, un brasileny, 3 o 4 mes q no se d'on devien ser i la Maria, així doncs, esta nit, dormiria acompanyat dels sorolls típics d'un refugi ple de gent, amb lo be q estava sol....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada