he passat una bona nit. quan ho he deixat tot preparat, he anat a esmorzar, la taula ja estava preparada (al final m'hi acostumaré...) me fotut l'arros en llet q anquell bon home em va guardar, i unes quantes galetes amb mantega i melmelada.
he sortit sol de l'alberg, uns quants del grup havien anat a esmorzar en un bar, però ens em acabat trobant pel camí.
pel segon esmorzar ja estàvem tots junts altra vegada, en un bar de no recordo quin poble. recordo però q després venia una forta pujada, on ens vam tornar a separar, en proporció al q havia menjat cada un per esmorzar
al final vaig arribar, juntament amb paco, un dels d'Almeria, a sant juan de ortega, on hi havia un monestir adosat a l'alberg de peregrins, q estava adosat al bar i una o dos cases, allí vam esperar a la resta de gent i quan van arribar vam dinar alguna cosa al bar.
després, en vista q a l'alberg no hi havia ni calefacció ni aigua corrent vam decidir a anar a Agés q estava a un parell de km.
sens va fer fosc però vam arribar be a l'alberg, on vam sopar juntament amb altres peregrins, entre ells, hi havia un tal amador, un valencià amb el q, més endavant, compartiria un bon tros de camí.
havent sopat ens vam instal·lar a l'habitació, q vam compartir amb uns holandesos q anaven de casament, així q van arribar a les tantes de la matinada contentillos, i, segons es van queixar alguns, fen terrabastall, però jo no me'n vaig enterar de res
tot i la duresa del llit, he dormit com un soc, tb suposo q el pacharan d'ahir a la nit a ajudat una mica.
he sigut dels últims d'aixecar-me i quan he baixat al menjador, ja estava tot preparat per esmorzar, la taula estava parada amb suc de fruita, llet, cafè, torrades, mantega, melmelada, embotits, galetes... i l'hospitalero estava acabant-ho de rematar amb uns ous a la planxa. així doncs es pot dir q a l'esmorzar no hi va faltar de res.
vam sortir tots junts de l'alberg, i a mesura q anàvem avançant ens anàvem separant en petits grups.
avui nomes fariem 15 km. així q mos ho vam pendre en calma, fins a Belorado, allí hem dinat uns quants en un restaurant, fent el ja típic xivarri, després hem fet temps pel poble, fins a l'hora de sopar.
vaig sopar a l'alberg, on el cuiner em va assegurar q va treballar a la fonda barrabes de benasque. va fer un bon sopar, a mes, vaig menjar per primera vegada arròs en llet, això li va cridar tant l'atenció al cuiner, q em va fer repetir i men va guardar per esmorzar l'endemà al dematí, sort q em va encantar...
havent sopat vam anar tots a dormir després, esclar, de fer petar una mica la xerrada
he passat una bona nit, tot i q l'alemany, q comentava en el reportatge anterior, no parava, no de parlar, si no de cridar en somnis, al final va callar, no se si perq es va despertar a si mateix, o algú l'hi va ficar una sabata a la boca.
vaig recollir la rova estesa q tenia d'ahir, encara estava humida, amb el fred q feia no em vaig estranyar pas, la vaig ficar tota a la motxilla, la q vaig poder la vaig penjar per fora perq s'acabes d'assecar. vaig esmorzar i em vaig encaminar, era bastant dematí i el sol encara no havia sortit.
una prova del fret q feia
sortir tant dematí em va deixar veure una sortida de sol molt maca, i d'un cel ben blau, molt diferent al del dia anterior.
el camí fins azofra se m'ha fet molt curt, 10 km. després m'esperava ciruenya, i després santo domingo de la calzada, on he dinat en un bar.
ja se on esta el famos barri!!!!!! a azofra!!!
la catedral de santodomingo de la calzada
havent dinat, he continuat el camí fins a granyón, q, com ja sabia q estava apropet, he anat caminant en calma, i de seguida arribava.
esglesia-alberg, de granyon
l'he pogut recordar perfectament de l'ultim cop q hi vaig ser, fa 4 o 5 anys, llavors vaig passar de llarg, xo aquest cop volia dormir-hi, ja q em van dir q hi havia un alberg molt autentic.
l'alberg estava dins d'una església, i s'entrava per darrere, pujant unes estretes escales de caragol, hi havien dos pisos, al primer hi havia la cuina-menjador i els quartos de bany, i el segon q mes q un pis era com un altillo, es on es dormia amb marfugues al terra. quan vaig arribar em vaig donar compte d q era realment acollidor, a mes a la recepció em vaig trobar una nota dient-me q m'instal·les i q si volia menjar algo de la cuina o dutchar-me q endavant, com si fos a casa meva, així doncs em vaig instal·lar i m'entres anava fen anaven arribant els peregrins de sempre la de les illes, la japonesa, els d'almeria, la Maria i tres mes q no recordo ni don eren ni el nom, xo recordo q eren el pare i els dos fills, l'hospitalero va ser l'ultim d'arribar, quan ja va ser fosc.
un ratet després em van convencer per anar a missa, dient-me q les misses d'allí eren especials, i si, el capella era molt enrotllat i ens va beneir com a peregrins i ens va dedicar unes paraules, ha sigut molt raro, semblava q estesi'm a l'edat mitja i ens nombressin cavallers o alguna cosa per l'estil.
després de la missa, el mateix capellà ens ha ensenyat el retaule de l'església i ens la comentat, així com una pila baptismal datada del S. XII, ens va explicar moltes coses sobre perq estaven pintats d'aquells colors q representaven els animals, les cares, les sanefes... de tot, ens va explicar tantes coses q no recordo res...
al cap d'una estona, vam pujar a l'alberg on ja vam trobar el sopar casi fet, nomes calia acabar de parar la taula i posar-nos a sopar. un sopar boníssim q havia fet l'hospitalero, patates a la riojana, això si, abans es va tenir q beneir la taula.
després de sopar, l'hospitalero, ens va portar a tots altre cop a l'església, i mos vam assentar als trons aquells q es fan servir per a cantar, allí vam fer una mica de dinàmica de grups, presentant-nos, llegint poemes, explican coses... va ser una tonteria, xo meu vaig passar molt be, va ser molt divertit.
altre cop a l'alberg vam fer petar una mica mes la xerrada amb la companyia d'una botella de paxaran i poc a poc mos anàvem retirant a dormir.
