he passat una bona nit, tot i q l'alemany, q comentava en el reportatge anterior, no parava, no de parlar, si no de cridar en somnis, al final va callar, no se si perq es va despertar a si mateix, o algú l'hi va ficar una sabata a la boca.
vaig recollir la rova estesa q tenia d'ahir, encara estava humida, amb el fred q feia no em vaig estranyar pas, la vaig ficar tota a la motxilla, la q vaig poder la vaig penjar per fora perq s'acabes d'assecar. vaig esmorzar i em vaig encaminar, era bastant dematí i el sol encara no havia sortit.
una prova del fret q feia
sortir tant dematí em va deixar veure una sortida de sol molt maca, i d'un cel ben blau, molt diferent al del dia anterior.
el camí fins azofra se m'ha fet molt curt, 10 km. després m'esperava ciruenya, i després santo domingo de la calzada, on he dinat en un bar.
ja se on esta el famos barri!!!!!! a azofra!!!
la catedral de santodomingo de la calzada
havent dinat, he continuat el camí fins a granyón, q, com ja sabia q estava apropet, he anat caminant en calma, i de seguida arribava.
esglesia-alberg, de granyon
l'he pogut recordar perfectament de l'ultim cop q hi vaig ser, fa 4 o 5 anys, llavors vaig passar de llarg, xo aquest cop volia dormir-hi, ja q em van dir q hi havia un alberg molt autentic.
l'alberg estava dins d'una església, i s'entrava per darrere, pujant unes estretes escales de caragol, hi havien dos pisos, al primer hi havia la cuina-menjador i els quartos de bany, i el segon q mes q un pis era com un altillo, es on es dormia amb marfugues al terra. quan vaig arribar em vaig donar compte d q era realment acollidor, a mes a la recepció em vaig trobar una nota dient-me q m'instal·les i q si volia menjar algo de la cuina o dutchar-me q endavant, com si fos a casa meva, així doncs em vaig instal·lar i m'entres anava fen anaven arribant els peregrins de sempre la de les illes, la japonesa, els d'almeria, la Maria i tres mes q no recordo ni don eren ni el nom, xo recordo q eren el pare i els dos fills, l'hospitalero va ser l'ultim d'arribar, quan ja va ser fosc.
un ratet després em van convencer per anar a missa, dient-me q les misses d'allí eren especials, i si, el capella era molt enrotllat i ens va beneir com a peregrins i ens va dedicar unes paraules, ha sigut molt raro, semblava q estesi'm a l'edat mitja i ens nombressin cavallers o alguna cosa per l'estil.
després de la missa, el mateix capellà ens ha ensenyat el retaule de l'església i ens la comentat, així com una pila baptismal datada del S. XII, ens va explicar moltes coses sobre perq estaven pintats d'aquells colors q representaven els animals, les cares, les sanefes... de tot, ens va explicar tantes coses q no recordo res...
al cap d'una estona, vam pujar a l'alberg on ja vam trobar el sopar casi fet, nomes calia acabar de parar la taula i posar-nos a sopar. un sopar boníssim q havia fet l'hospitalero, patates a la riojana, això si, abans es va tenir q beneir la taula.
després de sopar, l'hospitalero, ens va portar a tots altre cop a l'església, i mos vam assentar als trons aquells q es fan servir per a cantar, allí vam fer una mica de dinàmica de grups, presentant-nos, llegint poemes, explican coses... va ser una tonteria, xo meu vaig passar molt be, va ser molt divertit.
altre cop a l'alberg vam fer petar una mica mes la xerrada amb la companyia d'una botella de paxaran i poc a poc mos anàvem retirant a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada