no he dormit molt bé, es més, me aixecat abans d'hora i a les 8 del mati ja estava en camí.
he sortit de Logronyo amb la Maria, el dia no acompanyava i feia una pluja d'aquelles q mulla sense adonar-te'n. un cop fora de Logronyo, la Maria i jo ens vam separar, anàvem tb a propet del grup d'almeriencs i ens anàvem trobant pel camí.
al cap de no massa de sortir de l'ogronyo, em vaig trobar amb un llac, el recordava, ja q fa uns quants anys havia fet el tros de camí de santiago de Logronyo a Burgos, i mentres caminava anava recordant alguns racons per on passava.
després de passar per Navarrete ja no em vaig creuar amb ningú més, fins a Nàjera, on vaig acabar la ruta al alberg.
hi ha peregrins q s'aborreixen...
Najera
la japonesa i un dels d'almeria fent la migdiada
a l'alberg em vaig dutxar vaig fer una migdiada... i metres tant anaven arribant els altres peregrins q vaig compartir nit a Logronyo, a més d'algun altre de nou, el qual nomes puc recordar un alemany, (al pròxim report explicaré perq).
a l'hora de sopar, em vaig ajuntar amb els d'almeria, la balear i la japonesa, l'hospitalero, l'encarregat de l'alberg, ja feia rato q insistia a q anéssim a un restaurant en concret, (suposem q hi devia tenir alguna comisió) però, nosaltres després de dir-l'hi q si q hi aniríem, perq si no no callava, vam anar de tapes en un bar.
quan vam arribar a l'alberg, l'hospitalero, el primer q va fer va ser preguntar-nos q tal hi havíem sopat, la cara q va fer quan li vam dir q no havíem sopat allí on mos deia ell... va ser similar a aquesta 
després va passar a aquesta 
,inclús mos va fotre bronca i tot!!! llavors, va ser quan vam estar segurs de q hi tenia alguna comissió.
aquest cop hi han fotografies q son de la Maria, i dels d'almeria barrejades amb les meves
després d'una llarga lluita contra la son, vaig aconseguir aixecar-me, i vaig descobrir q a fora el sac no s'hi estava tant bé com a dins.
Un cop aclimatat a la temperatura de fora el sac de dormir, ho vaig enllestir tot en un no res, un cop a punt de marxar vaig anar a tornar les claus de l'alberg-estació i vaig continuar el camí direcció a logronyo.
la nova guia, q vaig aconseguir el dia anterior, hem va desviar del camí original per passar per un altre q em va dur per uns penyasegats, des d'on es podia gaudir d'una espectacular vista sobre el riu ebre.
després d'un bon rato de caminar, me trobat a la Maria, tirada al terra amb les botes descalçades i els peus enlaire, he suposat q estava descansant, hem parlat una mica, lo just q ens permetia la nostra diferencia lingüística i mos hem tornat a despedir.
una horeta després arribava a Logronyo, allí s'acabava el camí de l'ebre i començava, per mi, el francès, el camí més popular.
vaig arribar a l'alberg un quart d'hora abans de q l'obrissin així q hem vaig espera una mica i de seguida q vaig poder em vaig instal·lar, dutxar, menjar...
i a la nit vaig aconseguir quedar amb un forero de mendiak, pive, q era d'oion, un poble de la vora de logronyo, i vam anar a fer uns "pinchitos" i uns "vinitos".
xo a les 9:30 tancaven l'alberg i vaig tenir q fer via per no quedar-me fora, vaig arribar just a temps.
allí a l'alberg ja hi havia instal·lats 4 d'almeria, 1 japonesa, un de barcelona, una de ses illes, un italià, un brasileny, 3 o 4 mes q no se d'on devien ser i la Maria, així doncs, esta nit, dormiria acompanyat dels sorolls típics d'un refugi ple de gent, amb lo be q estava sol.... 
quan mos vam aixecar i o vam deixar tot preparat, vam sortir de l'alberg, despedint-nos de la Maria i un altre peregri q hi havia x allí.
un cop al carrer, vam para bojos buscant el camí fins q, farts de voltar per aquella ciutat q semblava petita, però no ho era gens, vam decidir preguntar en una llibreria q vam trobar oberta, allí mos van indicar mes o menys i, molt amablement, mos van donar una guia del camí de sant Jaume de l'ebre.
amb l'ajut de la guia i d'alguns "lugarenys" per fi vam aconseguir trobar la continuació del camí de santiago.
just sortir de la ciutat vam esmorzar i em vaig despedir de Ferran q, cansat del dia anterior, va decidir tornar a casa.
altre cop em trobava sol, xo mentres anava caminant, anava sentint petites explosions per tot arreu, q, resultaven ser trets dels caçadors q perseguien als pobres conills. molts dels conills, fugint dels seus perseguidors van acabar topant amb mi, un dells fins i tot va topar amb l'objectiu de la meva camara.
no es molt bona la foto...
el camí va ser curt, i a les 2:45 ja havia arribat a Alcandre, allí, de seguida vaig trobar l'alberg, q resultava ser una estació de trens, era un alberg molt divertit ja q les parets estaven totes pintades.
vaig sortir a fer un tomb pel poble tot i q era molt petit i de seguida mel vaig passejar tot.
a la nit, vaig engegar la calefacció de l'alberg, i vaig sopar un entrepà q m'havia fet el dia anterior.
després d'haver sopat, al veure q la única habitació calenta q hi havia a l'alberg era a la q havia sopat, l'única q no hi havia llits, vaig decidir d'agafar un matalàs i posar-lo allí, propet de l'estufa
vaig dormir com un soc, Ferran, a l'habitació del davant, semblava ser q tb.
vam esmorzar a la seva habitació i ell em va ensenyar una nota-proposició q va trobar al calaix de la tauleta de nit
després de fer les pertinents bromes sobre la noteta q, suposem, era de la cambrera, hem sortit decidits a continuar la marxa.
estàvem molt animats, tot i q el camí anés per carretera. vam parar a Alfaro x esmorzar en un lloc arrecerats del vent.
després d'esmorzar, les fletxes ens han continuat guiant per carretera, xo de seguida ens en separaven i ens portaven a un camí q ens duria a Rincon de Soto.
catedral d'alfaro
va arribar un punt en q jo no era concien de la meva força...
xo ferran tp..
els ja tipics problemes d'orientació
uns moments de relax
allí a Rincon de Soto vam dinar i vam brindar amb vi de la Rioja.
amb l'estomac ben ple, i després de perdre'ns per dintre de Rincon de Soto, vam trobar el camí a Calaorra, q passava pel costat d'un canal.
ferran ja no sabia a qui resar perq sacaves aquell suplici
al principi, suposo q per culpa del rioja, anàvem molt animats, xo a mesura q anava caient lo sol, i veiem q el poble no apareixia, ens anàvem desanimant, tot i aixi, per fi vam aconseguir arribar a Calaorra abans q es fes de nit, i hem trobat un alberg de peregrins q era casi casi un hotel, allí ens hi em allotjat.
la sorpresa del dia va ser, q després d'anar a compra algo de menjar per a sopar i tb per l'endemà, vam descobrir q la Maria, la peregrina q vaig trobar feia uns dies, estava allotjada tb allí.
