DIA:12, 17-11-2007 (Castejon-Calaorra)

vaig dormir com un soc, Ferran, a l'habitació del davant, semblava ser q tb.
vam esmorzar a la seva habitació i ell em va ensenyar una nota-proposició q va trobar al calaix de la tauleta de nit






després de fer les pertinents bromes sobre la noteta q, suposem, era de la cambrera, hem sortit decidits a continuar la marxa.







estàvem molt animats, tot i q el camí anés per carretera. vam parar a Alfaro x esmorzar en un lloc arrecerats del vent.






després d'esmorzar, les fletxes ens han continuat guiant per carretera, xo de seguida ens en separaven i ens portaven a un camí q ens duria a Rincon de Soto.

catedral d'alfaro





va arribar un punt en q jo no era concien de la meva força...




xo ferran tp..




els ja tipics problemes d'orientació






uns moments de relax









allí a Rincon de Soto vam dinar i vam brindar amb vi de la Rioja.






amb l'estomac ben ple, i després de perdre'ns per dintre de Rincon de Soto, vam trobar el camí a Calaorra, q passava pel costat d'un canal.




ferran ja no sabia a qui resar perq sacaves aquell suplici





al principi, suposo q per culpa del rioja, anàvem molt animats, xo a mesura q anava caient lo sol, i veiem q el poble no apareixia, ens anàvem desanimant, tot i aixi, per fi vam aconseguir arribar a Calaorra abans q es fes de nit, i hem trobat un alberg de peregrins q era casi casi un hotel, allí ens hi em allotjat.

la sorpresa del dia va ser, q després d'anar a compra algo de menjar per a sopar i tb per l'endemà, vam descobrir q la Maria, la peregrina q vaig trobar feia uns dies, estava allotjada tb allí.

DIA:11, 16-11-2007 ("el bocal"- castejon)

la nit, a pesar del fred i del soroll del tren, q passava bastant aprop, l'he passat be, i de seguida q ha sortit el sol me aixecat.
Feia un vent espantosament fort i gelat, mentre plegava el sac de dormir, la marfaga i em feia la motxilla, se'm congelaven les mans i casi no les podia ni moure, per culpa d'això, vaig trigar una mica en estar apunt per a marxar.





quan arribava a tudela, el cos ja feia estona q havia agafat temperatura i les mans tornaven a estar sota control.

allí a tudela, vaig entrar a la catedral q, hi havia una part q nomes s'hi podia entrar si pagaves la visita guida, xo comq no hi havia ningú, i estava obert, em vaig fer el despitat i ho vaig poder veure tot.







un cop fora de tudela, quan ja porta un bon tros caminat, me'n recordo q tenia q repostar la cantimplora d'aigua, això volia dir q el resto de dia havia de passar sense aigua, això, el fred i la gana, em van fer patir una mica, xo per sort, el camí era força agradable.

vaig trobar-me un estol de cigonyes..










per fi vaig arribar a castejon, on acabava la jornada d'avui, allí vaig aconseguir una habitació en una pensió.

quan m'havia dutxat, i ja em vaig aconseguir relaxar una mica, vaig recordar q se m'havia quedat el movil sense bateria i el vaig posar a carregar. quan el vaig engegar vaig veure un missatge de Ferran, el vaig trucar, i em va dir q estava pujant a un tren per venir-me a acompanyar un parell de dies, així q al cap dunes hores el vaig rebre a l'estació del tren.

anem a prendre unes birres per celebrar el retrobament, jo l'hi vaig passar les fotos q havia fet fins a les hores x q les portes cap a mora, tamve vam anar a un locutori per conectar-nos a internet i poder informar de la situacio a amics i familiars.










després de sopar, anem a dormir ben d'hora.

DIA:10, 15-11-2007 (gallur-"el bocal")

m'ha costat aixecar-me, ja q la nit anterior me vaig quedar mirant la tele fins tard. m'he preparat i e anat a esmorzar al bar, on m'han cellat la credencial, ja q al hostal no tenien sello...

després del té amb llet, vaig sortir del bar, mig coixejant a causa d'una ampolla al dit petit, tot i així, al cap de poc, quan vaig entrar en calor, ja no hem feia mal i podia caminar normalment, es més, vaig començar en molt bon ritme, i al cap de no res, arribava a Mallen, un poble q no hem sortia al mapa, però q estava a 2 km. de Cortés, q si q hi sortia.







cortes







després de passar per Cortés, el camí anava seguint la via del tren fins a Rivaforada, on havia de passar la nit, vaig preguntar a tothom si sabia on podia trobar una pensió, hotel, hostal etc etc. xo va resultar q en aquell poble no hi havia lloc on poder dormir, inclús vaig preguntar al capellà del poble i l'home em volia enviar a Tudela, a caritas....

així doncs, no vaig tenir més remei q seguir caminant i intentar arribar fins al Bocal o a Fontellas abans q es fes fosc, feina bastant difícil, sobretot tenint en conte q m'entretinc per qualsevol cosa....





Quan mirava al mapa (un q vaig treure d'Internet sense llegenda ni res) el Bocal no m'inspirava molta confiança, ja q anava acompanyat d'un asterisc q no sabia ben bé el q significava.

per fi, vaig arribar al Bocal, i, a primer cop d'ull, semblava un poble, petit, xo poble!! xo de seguida vaig veure q alguna cos fallava, al poble s'entrava per un portal, i semblava la única manera d'entrar-hi, ja q per una banda hi havia un canal i per l'altra, bosc, això ja em va semblar raro, xo tot i així vaig entrar i em vaig trobar en un poblet molt petit, jo anava caminant pel carrer i nomes veia cases amb les persianes baixades i les portes tancades, en algun edifici hi havia algun cartell al q hi posava coses com: bar, hostal, libreria... xo tot semblava abandonat, em donava la sensació d'estar en una pel·lícula al estil de "avierto asta el amanecer" vaig fer un tomb pel poblet, no vaig ni gosar entretindrem en res i vaig tornar cap a la sortida, on, de sobte, em trobo un home amb cara d'estranyat, el saludo, i ell em torna el saludo i se'm queda mirant, jo, intimidat, no se m'acut res més q soltar-li:

- ¿q es esto?

ell em mira amb una cara encara mes d'estranyat i em contesta

- esto? el bocal!

jo, sentin-me bastant fora de lloc li dic

- si, eso ya lo se, pero q es, un pueblo avandonado???

i em contesta

- avandonado?? no! esto es una pequeña urvanizacion para los travajadores del canal!!

al final,aquell home em va aclarí q, allí no hi podria dormir i q al poble següent tp, q l'únic poble on podria trobar algun lloc on dormir, era a Tudela, xo jo sabia q no hi podria arribar mes aviat de les 10 de la nit, així q vaig marxar del bocal resignat a dormir al ras.

poc després, vaig descobrir un petit bosc d'aubes, darrere d'uns xiprers, el terra estava ple de fulles caigudes, i la barrera de xiprers resguardava una mica el lloc, allò seria el meu dormitori aquesta nit, el problema era el sopar, només em quedava un tros de pa estovat i un trosset de fuet, algo es algo.

aquí es on vaig dormir