vaig intentar sortir ràpid d'aquell antre-pensió, així q de seguida q hem vaig aixecar i ho vaig tenir tot a punt, vaig sortir d'allí, ni tan sols vaig esmorzar, vaig anar directament a la parada d'autobús q em portaria fins a la plaça de nuestra señora del pilar. un cop allí, aprofitava x anar-la a veure.
quan vaig sortir de ca la pilarica, vaig anar al carrer de la vora del riu per a veure si trobava les fletxetes grogues, xo estaven en obres (es respirava a expo...) i moltes fletxes no es veien, això em va fer perdre una mica, inclús hi havia un punt on el camí travessava les obres, i a l'entrada, hi havia cartells de prohibit el pas, jo x por de perdrem si agafava un altre camí, vaig travessar les obres, x sort, tot i les extrañades mirades, ningú no me va dir res... Sabran q soc amic de Santiago???
per fi vaig aconseguir escapar-me del soroll, les obres i el caos en general q es respirava a Saragossa, vaig aprofitar per esmorzar alguna cosa.
havent esmorzat, després de caminar una bona estona, vaig arribar a un poblet q es diu Monzalbaraba, allí vaig entrar al primer bar q vaig trobar, per picar algo amb la companyia d'una cervesa. hi havien un grup de jubilats q s'estaven foten un esmorzar a basse de beicon, truites, ous ferrats, patates fregides etc. un d'ells em va preguntar q si feia el camí de santiago, jo li vaig contestar i ell es va mig emocionar i em va explicar q ell tb hi va anar.
Me va donar molts consells, entre ells, un q hem va repetir com unes 50 vegades, era q sobretot menges be, abans d'anar-me'n, vaig intercanviar els números de mobil amb ell, em va assegurar q em trucaria.
caminant, vaig fer cap a Torres de Berrellén, passant per Otevo i Sobradiel, dos petits poblets.
a Torres de Berrellen, vaig esta buscant un lloc on quedar-me a dormir, i buscant una mica, vaig aconseguir contactar amb l'alcaldessa, q em va obrir un alberg, era nou, no tenia ni l'any, casi q l'estrenava jo, tenia una cuina amb microones, així q vaig decidir anar a comprar algo per sopar calent.
després de dutxar-me i de fer la migdiada, sem presenta, una noia q nomes parlava angles, la primera peregrina q em trobo!! amb el meu pobre angles i el seu pèssim castellà, esbrino d'ella q es diu Maria, be caminant d'austria, te 54 anys i dos fills, un de la meva edat.
vaig fer-me una lasanya d'estes q es preparen al microones i vaig anarme'n a dormir, la peregrina, Maria, ja feia estona q havia sopat i ja estava dormin, vam quedar q l'endema caminaríem junts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada