DIA:3, 8-11-2007 (Fabara-Chiprana)

em costa aixecar-me del tou i calentet llit, xo un cop aconseguit, hem preparo la motxilla i baixo al menjador, on m'havien preparat un bon esmorzar, de seguida, ales 7 i algo del matí, estava al carrer i ja enfilava camí cap a Casp.
Sortir tan aviat em va servir, a part de per passar fred, tb per poder veure la bonica sortida de sol en un paisatge casi desèrtic





fen camí vaig arribar a Casp






un castellet a la part mes alta de Casp






va ser difícil sortir de Casp, ja q, com passava a molts pobles, es perdien les fletxes grogues, així q preguntant, una senyora molt simpàtica hem va acompanyar fins a la sortida del camí q, després dunes hores caminant, hem va portar a Chiprana.

Un cop allí, vaig anar a buscar el capellà del poble x averem si m'aconseguia un lloc on dormir, més tard, gracies a un vilatant, vaig descobrir q el capellà vivia a Casp i q no baixaria fins al cap de setmana, així doncs, vaig decidir buscar una font per omplir la cantimplora, comprar alguna cosa per sopar i continuar el camí fins trobar un lloc arrecerat on fer bivac.

així doncs, Vaig preguntar-l'hi a un senyor gran on podria trobar una font x omplir la cantimplora, i la resposta va ser q no ho sabia, xo q si anava amb ell, em convidaria a una cervesa. Tot i q semblava q el q volia, era lligar amb mi, vaig acceptar, i em va portar al bar dels jubilats. Ja em veus a mi, sentat en una taula amb dos vells, jo, q soc home de poques paraules, donant-los-hi conversa:
-i q frio ace hoy!!
-dice el hombre del tiempo q esta semana harà mas!
-pos vaya...
-pues quando yo era joven blablabalablabal (esque a partir d'aquí vaig desconectar)
una conversa destes q no porta en lloc vaja...

quan vaig acabar-me la cervesa, vaig sortir d'allí i em vaig dirigir a un altre bar xq em segellessin la credencial i continuar el camí, xo, per sort, allí, em vaig trobar un treballador de l'ajuntament q em va aconseguir el pavelló esportiu x a dormir, i a mes, em va segellar la credencial.

quan vaig arribar al pavelló, resulta q entrenaven unes gimnastes x una copetició a nivell espanyol, així q vaig està entretingut mirant les seves figueretes i posturetes imposibles.

quan se'n van anar, vaig dirigirme directe a l'habitació (no era res mes q el vestidor dels arbrits) a ferme el sopar...






i a dormir.