quin camí vaig seguir

tenia clar q volia fer el camí de santiago, sabia que volia arribar fins a Finisterre i q si veia q les cames no em fallaven i la moral tampoc, seguiria caminant fins arribar a casa, allí on havia començat a caminar.
sabia també q el camí de santiago en si, no existia, es a dir, q els pelegrins começaven a caminar des de casa seva, passés per allí el camí o no. Estic segur q no agafaven el tren fins a Roncesvalles per començar la peregrinació, al igual q no tots passaven exactament pel mateix camí, segurament coincidien més els diferents camins a mesura q s'anaven acostant a santiago de Compostela però no abans. la cuestió es q si, vaig seguir el Camí de santiago en la gran majoria del viatge, però no hem sabia gens de greu deixar-lo per seguir un altre camí q sabia q em portaria al mateix lloc.





vaig començar a Móra d'ebre, per allí no passava cap camí de santiago, però passava bastant aprop, a la serra de cavalls, allí vaig trobar la primera fletxa groga, després d'haver seguit duran tot el mati el gr 171.

aquella primera fletxa em portaria al llarg del Camí de sant jaume de l'ebre, fins arribar a Logronyo, on agafaria ja el famós camí Francès q emportava, un mes després d'haver sortit de casa, fins a Santiago de Compostela, passant per munts de pobles, diria q centenars.

a Santiago de Compostela vaig descansar un dia sencer, al dia següent vaig començar a caminar fins a finisterra, d'alli a muxía, i al cap d'una setmana mes o menys ja tornava a estar a Santiago, començant el Camí de tornada q faría pel Camí del nord, passant per Cantabria Asturies i Pais Vasc, allí deixaria el camí de santiago per la ruta del vino i el pescado, un gr q va desde Bermeo fins a Oión, prop de Logronyo.

un cop a Logroño, nomes calia seguir altre cop el Camí de sant Jaume de l'Ebre fins arribar a casa on m'esperava la familia i els amics