diumenge, 21 de juny del 2009

DIA:5, 10-11-07 (SÀSTAGO-QUINTO)




a les 8:30 havia quedat amb boireta, i allí estava, com un clau, vam deixar la seva dona allí, visitant la família, mentrestant, boireta i jo, caminàvem per un bonic camí, q, amb els tons ataronjats del matí, barrejat amb les aigües plàcides de l'Ebre, han permès a boireta fer unes molt bones fotos.


Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket


després de passar Alborgue i Alforque, vam arrivar a Velilla, on havent calmat la set amb un parell de birres (haviem d'ana de dos en dos perque allí no soven q son les mitjanes) i alguna cosa per picar, vam anar a visitar un antic poblat romà. Aquí s'em veu en el q devia ser un carrer


Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket

després d'un altre bon rato de caminar, vam arribar a Quinto, on em vaig despedir de boireta i vaig anar en busca d'un lloc on dormir.

primer de tot, vaig decidir anar a parlar amb el capellà, averem si tenia algun lloc on em pogués instal·lar, xo
, segons em van informar, hem tenia d'esperar a que arribés per a començar la missa, en teoria, no trigaria gaire.

mentres m'esperava, un indigent me va venir tot decidit i hem va dir q ell anava abans q jo, xq feia mes temps q s'esperava, al principi em vaig quedar a cuadros, pero al final, vaig entendre, q el q volia era el millor lloc per demanar almoina. Jo li vaig dir q vale q estava d'acord xo parlant parlant, (l'home s'anrrollava com una perciana) me demana si puc anar a comprar una botella de vi x passar el rato mentres esperem q obrin l'església, això si, amb els meus diners, jo accepto i fent veure q busco un super on comprar vi, desapareixo d'allí.

així q vaig camviar de táctica... vaig començar a preguntar a la gent d'el carrer on podria dormir, al final faig cap a un bar, i allí, un de l'associació d'amics del camí, em diu q puc dormir al pavelló esportiu del poble.

quan vaig arribar allí, va resultar q feien uns partits de futbol, i hi estava la mitat del poble de Quinto bevent i fen festa. Pel mig d'aquest panorama, vaig poder trobar l'encarregat per informar-lo q em quedaria a dormir allí, l'home, molt simpàtic em va enredar per fer de mà innocent en un sorteig d'un pernil.

aquí tenim el guanyador del pernil i a un dels seus dos fills


Photobucket


després del sorteig, l'encarregat em presenta l'home q va guanyar el pernil, q em convida a unes serveces, i xarrant, i bevent, al final, hem convida a casa seva a sopar i a dormir, jo accepto sense ni pensar-ho, i al cap d'unes quantes serveces més, vam anar a sopar a casa seva, juntament amb els seus dos fills, bessons, i la seva dona, la qüestió es q vam sopar, vam fer cafes, xupitos etc. i al final vaig anar a dormir a les tres de la matinada ja mentalitzat q l'endemà no matinaria, i a més, me tocaria aguantar una bona ressaca Embarassed

divendres, 19 de juny del 2009

DIA:4, 9-11-2007 (Chiprana-Sástago)



vaig passar molt bona nit, tot i haver dormit en un pavelló, dins del vestidor de l'arbitre. després de prendre'm la llet i les galetes, vaig sortir del pavelló per on m'avien indicat els treballadors de l'ajuntament i vaig començar el camí cap a Escatron, un camí q va resultar passar pel mig del desert.

la sortida de sol

Photobucket
Photobucket
Photobucket

em vaig separar una mica del camí per anar a veure unes salines

Photobucket
Photobucket


un cop al camí altra vegada, vaig descobrir q les pistes per on passava, eren llargues i rectes. no s'acavaven mai!!

Photobucket



i es clar, tant desert i tanta sal van afectar negativament el meu cos i la meva ment

Photobucket


xo de seguida hem vaig integrar amb el paisatge

Photobucket

i vaig arribar a Escatron, on vaig dinar una mica

Photobucket
Photobucket


el riu Ebre, x aquí a l'Aragó, es igual de bonic

Photobucket


ja de camí a Sastago em vaig trobar amb el monestir de Rueda

Photobucket
Photobucket


una ermita destorçada q esta en un turonet darrere el monestir de Rueda

Photobucket


i perfi Sastago, el poble de tio boireta, on nomes arrivar vaig coneixer al seu cunyat x casualitat

Photobucket


em vaig instal·lar a l'únic hostal q hi ha al poble i hem vaig fer una amanida d'arròs x sopar, vaig procura de fer-ne molt, x no tenir q cuina durant uns dies, l'endemà a les 8:30 havia quedat amb boireta, q m'acompanyaria fins a Quinto d'Ebro.

Photobucket

dimecres, 17 de juny del 2009

DIA:3, 8-11-2007 (Fabara-Chiprana)

em costa aixecar-me del tou i calentet llit, xo un cop aconseguit, hem preparo la motxilla i baixo al menjador, on m'havien preparat un bon esmorzar, de seguida, ales 7 i algo del matí, estava al carrer i ja enfilava camí cap a Casp.
Sortir tan aviat em va servir, a part de per passar fred, tb per poder veure la bonica sortida de sol en un paisatge casi desèrtic

Photobucket
Photobucket


fen camí vaig arribar a Casp


Photobucket
Photobucket


un castellet a la part mes alta de Casp


Photobucket
Photobucket


va ser difícil sortir de Casp, ja q, com passava a molts pobles, es perdien les fletxes grogues, així q preguntant, una senyora molt simpàtica hem va acompanyar fins a la sortida del camí q, després dunes hores caminant, hem va portar a Chiprana.

Un cop allí, vaig anar a buscar el capellà del poble x averem si m'aconseguia un lloc on dormir, més tard, gracies a un vilatant, vaig descobrir q el capellà vivia a Casp i q no baixaria fins al cap de setmana, així doncs, vaig decidir buscar una font per omplir la cantimplora, comprar alguna cosa per sopar i continuar el camí fins trobar un lloc arrecerat on fer bivac.

així doncs, Vaig preguntar-l'hi a un senyor gran on podria trobar una font x omplir la cantimplora, i la resposta va ser q no ho sabia, xo q si anava amb ell, em convidaria a una cervesa. Tot i q semblava q el q volia, era lligar amb mi, vaig acceptar, i em va portar al bar dels jubilats. Ja em veus a mi, sentat en una taula amb dos vells, jo, q soc home de poques paraules, donant-los-hi conversa:
-i q frio ace hoy!!
-dice el hombre del tiempo q esta semana harà mas!
-pos vaya...
-pues quando yo era joven blablabalablabal (esque a partir d'aquí vaig desconectar)
una conversa destes q no porta en lloc vaja...

quan vaig acabar-me la cervesa, vaig sortir d'allí i em vaig dirigir a un altre bar xq em segellessin la credencial i continuar el camí, xo, per sort, allí, em vaig trobar un treballador de l'ajuntament q em va aconseguir el pavelló esportiu x a dormir, i a mes, em va segellar la credencial.

quan vaig arribar al pavelló, resulta q entrenaven unes gimnastes x una copetició a nivell espanyol, així q vaig està entretingut mirant les seves figueretes i posturetes imposibles.

quan se'n van anar, vaig dirigirme directe a l'habitació (no era res mes q el vestidor dels arbrits) a ferme el sopar...


Photobucket



i a dormir.

dimecres, 10 de juny del 2009

DIA:2, 7-11-2007, (Gandesa-Fabara)

després d'haver passat una bona nit, al ras, xo bona al fi i al cap, preparava l'esmorzar a basse de galetes i llet condensada amb aigua calenta, mentrestant, el sol anava sortint darrere nostre, i Ferran decidia q els seus peus només li permetrien d'arribar a Batea.


Photobucket
Photobucket


un descans en el camí


Photobucket

un cop a batea vam esmorzar bé, amb un entrepà i una cervesa, va ser l'esmorzar-despedida de ferran


Photobucket



i després de comprar 4 coses x menjar i intercanviar aliments, ens vam despedir, jo vaig continuar el camí sol, mentres q Ferran, va buscar-se la vida x poder tornar a móra

Photobucket


esta es la primera foto q em vaig fer a mi mateix...


Photobucket



un cruceiro dos km. després de Batea.


Photobucket


el camí anava seguint un entramat de pistes, estava bastant ben indicat, amb uns cartells de color groc.


dinant una miqueta x no perdre la línia...

Photobucket



per fí vaig arribar a la frontera q dibuixa el riu algars, q aquell dia estava sec, entre catalunya i aragó

Photobucket



i unes poques hores després, a les 16:00 arribava a Favara, un poblet molt bonic on vaig allotjar-me en una pensió q estava molt bé.

l'església del poble


Photobucket


amb les seues cigonyes

Photobucket



i aquí es on vaig passar la nit..


Photobucket



continuara...

dimecres, 3 de juny del 2009

DIA:1, 6-11-2007, (Móra d'Ebre-Gandessa)

per fi va arribar el dia q tan esperava, el dia q marxava de casa qui sap x quants dies, i després de les ultimes preparacions, vaig anar a buscar a Ferran, q em segellaria la credencial i a mes m'acompanyaria un parell de dies

fent els últims preparatius


Photobucket


Ferran ficant-me el primer sello de la credencial


Photobucket
Photobucket



un cop sagellada la credencial, Ferran i jo ens disposàvem a començar el camí, eren per allí les 8:30 del dematí, així q hem vaig despedir de la família i vam començar a caminar direcció gandessa


sortint de mora


Photobucket



tot anava molt bé xo, al cap dunes hores de caminar, ferran, q no estava acostumat a caminar va començar a queixar-se dels peus



Photobucket
Photobucket




xo no vam deixar q les ampolles de Ferran ens impedissin de començar el camí de sant Jaume pròpiament dit, aqui trobàvem la primera fletxa groga




Photobucket
Photobucket



quant vam arribar a Corbera el cansament i les ampolles dels peus de ferrant ja estaven apunt d'arribar al limit, xo ens havíem proposat d'arribar a Batea i Ferrant va aguantar com un valent


Photobucket




vam arribar ben entrada la tarda a gandesa, i ja s'havia fet fosc, aquí tenim una mostra de l'estat de Ferran.



Photobucket



després vam anar a sopar en una fonda d'allí, per fer-ho mes aventura vam decidir dormir al ras, i allí, a la fonda, ens van informar de q a les afores del poble hi havia una fabrica abandonada i on podriem dormir, així doncs, després de sopar vam anar-hi tot decidits, el q passa, q la fabrica va resultar no estar tan abandonada com deien, ja q mos vam trobar uns indigents q ens oferiren un llit polsos i brut rere unes mantes, evidentment vam sortir esperitats i, després de caminar un bon rato mes sota la llum dels frontals, vam trobar un camp d'olivers i ens vam instalar sota d'un d'ells, on vam passar la nit.

va marxar un nen i va tornar un "home"

duran el viatge vaig intentar ferme una foto a la cara cada dia, (dic intentar perque el meu grau de despiste es bastant elevat) així poder veure com em canviava la cara amb el pas dels dies, be dels 3 mesos q va durar la cosa, aquet es el resultat:


quin camí vaig seguir

tenia clar q volia fer el camí de santiago, sabia que volia arribar fins a Finisterre i q si veia q les cames no em fallaven i la moral tampoc, seguiria caminant fins arribar a casa, allí on havia començat a caminar.
sabia també q el camí de santiago en si, no existia, es a dir, q els pelegrins começaven a caminar des de casa seva, passés per allí el camí o no. Estic segur q no agafaven el tren fins a Roncesvalles per començar la peregrinació, al igual q no tots passaven exactament pel mateix camí, segurament coincidien més els diferents camins a mesura q s'anaven acostant a santiago de Compostela però no abans. la cuestió es q si, vaig seguir el Camí de santiago en la gran majoria del viatge, però no hem sabia gens de greu deixar-lo per seguir un altre camí q sabia q em portaria al mateix lloc.


cami de sant jaume


vaig començar a Móra d'ebre, per allí no passava cap camí de santiago, però passava bastant aprop, a la serra de cavalls, allí vaig trobar la primera fletxa groga, després d'haver seguit duran tot el mati el gr 171.

aquella primera fletxa em portaria al llarg del Camí de sant jaume de l'ebre, fins arribar a Logronyo, on agafaria ja el famós camí Francès q emportava, un mes després d'haver sortit de casa, fins a Santiago de Compostela, passant per munts de pobles, diria q centenars.

a Santiago de Compostela vaig descansar un dia sencer, al dia següent vaig començar a caminar fins a finisterra, d'alli a muxía, i al cap d'una setmana mes o menys ja tornava a estar a Santiago, començant el Camí de tornada q faría pel Camí del nord, passant per Cantabria Asturies i Pais Vasc, allí deixaria el camí de santiago per la ruta del vino i el pescado, un gr q va desde Bermeo fins a Oión, prop de Logronyo.

un cop a Logroño, nomes calia seguir altre cop el Camí de sant Jaume de l'Ebre fins arribar a casa on m'esperava la familia i els amics