divendres, 17 de juliol del 2009

DIA:11, 16-11-2007 ("el bocal"- castejon)

la nit, a pesar del fred i del soroll del tren, q passava bastant aprop, l'he passat be, i de seguida q ha sortit el sol me aixecat.
Feia un vent espantosament fort i gelat, mentre plegava el sac de dormir, la marfaga i em feia la motxilla, se'm congelaven les mans i casi no les podia ni moure, per culpa d'això, vaig trigar una mica en estar apunt per a marxar.


Photobucket


quan arribava a tudela, el cos ja feia estona q havia agafat temperatura i les mans tornaven a estar sota control.

allí a tudela, vaig entrar a la catedral q, hi havia una part q nomes s'hi podia entrar si pagaves la visita guida, xo comq no hi havia ningú, i estava obert, em vaig fer el despitat i ho vaig poder veure tot.


Photobucket
Photobucket
Photobucket


un cop fora de tudela, quan ja porta un bon tros caminat, me'n recordo q tenia q repostar la cantimplora d'aigua, això volia dir q el resto de dia havia de passar sense aigua, això, el fred i la gana, em van fer patir una mica, xo per sort, el camí era força agradable.

vaig trobar-me un estol de cigonyes..


Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket


per fi vaig arribar a castejon, on acabava la jornada d'avui, allí vaig aconseguir una habitació en una pensió.

quan m'havia dutxat, i ja em vaig aconseguir relaxar una mica, vaig recordar q se m'havia quedat el movil sense bateria i el vaig posar a carregar. quan el vaig engegar vaig veure un missatge de Ferran, el vaig trucar, i em va dir q estava pujant a un tren per venir-me a acompanyar un parell de dies, així q al cap dunes hores el vaig rebre a l'estació del tren.

anem a prendre unes birres per celebrar el retrobament, jo l'hi vaig passar les fotos q havia fet fins a les hores x q les portes cap a mora, tamve vam anar a un locutori per conectar-nos a internet i poder informar de la situacio a amics i familiars.


Photobucket


Photobucket
Photobucket
Photobucket


després de sopar, anem a dormir ben d'hora.

dijous, 9 de juliol del 2009

DIA:10, 15-11-2007 (gallur-"el bocal")



m'ha costat aixecar-me, ja q la nit anterior me vaig quedar mirant la tele fins tard. m'he preparat i e anat a esmorzar al bar, on m'han cellat la credencial, ja q al hostal no tenien sello...

després del té amb llet, vaig sortir del bar, mig coixejant a causa d'una ampolla al dit petit, tot i així, al cap de poc, quan vaig entrar en calor, ja no hem feia mal i podia caminar normalment, es més, vaig començar en molt bon ritme, i al cap de no res, arribava a Mallen, un poble q no hem sortia al mapa, però q estava a 2 km. de Cortés, q si q hi sortia.


Photobucket
Photobucket
Photobucket


cortes

Photobucket
Photobucket
Photobucket



després de passar per Cortés, el camí anava seguint la via del tren fins a Rivaforada, on havia de passar la nit, vaig preguntar a tothom si sabia on podia trobar una pensió, hotel, hostal etc etc. xo va resultar q en aquell poble no hi havia lloc on poder dormir, inclús vaig preguntar al capellà del poble i l'home em volia enviar a Tudela, a caritas.... Confused

així doncs, no vaig tenir més remei q seguir caminant i intentar arribar fins al Bocal o a Fontellas abans q es fes fosc, feina bastant difícil, sobretot tenint en conte q m'entretinc per qualsevol cosa....


Photobucket


Quan mirava al mapa (un q vaig treure d'Internet sense llegenda ni res) el Bocal no m'inspirava molta confiança, ja q anava acompanyat d'un asterisc q no sabia ben bé el q significava.

per fi, vaig arribar al Bocal, i, a primer cop d'ull, semblava un poble, petit, xo poble!! xo de seguida vaig veure q alguna cos fallava, al poble s'entrava per un portal, i semblava la única manera d'entrar-hi, ja q per una banda hi havia un canal i per l'altra, bosc, això ja em va semblar raro, xo tot i així vaig entrar i em vaig trobar en un poblet molt petit, jo anava caminant pel carrer i nomes veia cases amb les persianes baixades i les portes tancades, en algun edifici hi havia algun cartell al q hi posava coses com: bar, hostal, libreria... xo tot semblava abandonat, em donava la sensació d'estar en una pel·lícula al estil de
"avierto asta el amanecer" vaig fer un tomb pel poblet, no vaig ni gosar entretindrem en res i vaig tornar cap a la sortida, on, de sobte, em trobo un home amb cara d'estranyat, el saludo, i ell em torna el saludo i se'm queda mirant, jo, intimidat, no se m'acut res més q soltar-li:

- ¿q es esto?

ell em mira amb una cara encara mes d'estranyat i em contesta

- esto? el bocal!

jo, sentin-me bastant fora de lloc li dic

- si, eso ya lo se, pero q es, un pueblo avandonado???

i em contesta

- avandonado?? no! esto es una pequeña urvanizacion para los travajadores del canal!!

al final,aquell home em va aclarí q, allí no hi podria dormir i q al poble següent tp, q l'únic poble on podria trobar algun lloc on dormir, era a Tudela, xo jo sabia q no hi podria arribar mes aviat de les 10 de la nit, així q vaig marxar del bocal resignat a dormir al ras.

poc després, vaig descobrir un petit bosc d'aubes, darrere d'uns xiprers, el terra estava ple de fulles caigudes, i la barrera de xiprers resguardava una mica el lloc, allò seria el meu dormitori aquesta nit, el problema era el sopar, només em quedava un tros de pa estovat i un trosset de fuet, algo es algo. Rolling Eyes

aquí es on vaig dormir


Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket

dimarts, 7 de juliol del 2009

DIA:9, 14-11-07 (Torres de Berrellen-Gallur)


he dormit bastant b, xo hagués dormit millor si la peregrina (a la q a partir d'ara anomenarem pel seu nom, Maria, q es mes curt i entenedor) no s'hagués estat aixecant cada 10 minuts del llit, de fet, no m'estranya q no pogués dormir, tenint en compte q va digué anar a dormir sobre les 8 de la tarde.

bé, després d'esmorzar vam sortir junts de l'alberg, al principi ella no sàvia ben be on anar, així q jo li vaig senyalar una fletxa de les del camí, ella, amb cara de sorpresa, em pregunta:
- oh!! it is the camino de santiago?!?!?!!? - o algo així
jo, preguntant-me com podia haver arribat fins aquí sense saber q les fletxes grogues et marcaven el camí, l'hi contesto amb el meu super angles:
- yes!! you don know?!?!
després de dir-l'hi això em fot una parrafada en angles, (suposo jo q es devia caga en algo) xo aconsegueixo entendre q quan va sortir de saragossa, caminant caminant, es va trobar pel mig d'un peatge de l'autopista i va tenir q saltar la balla per poder-ne sortir



Photobucket


quan vam arribar a Alagon, la peregrina em dona a entendre q vagi tirant jo sol xq corro massa, així q mos separem i continuo el camí jo sol.
El camí pasava en molts trams per la carretera, a mes a mes feia molt de vent, i quan passava un camió pel meu costat el vent casi q em tirava al terra.

el poble de cavañas de ebro

Photobucket
Photobucket
Photobucket


un milà em va vindre a visitar..

Photobucket


un sant de gallur

Photobucket


la gen d'aqui gastava el mateix tipus de calçat q jo

Photobucket



Photobucket
Photobucket


el pont sobre el riu ebre de Gallur

Photobucket


així vaig anar passant per Cavañas de ebro, Luceni, Pradilla i finalment a Gallur, on vaig instal·lar-me en una pensió.

dijous, 2 de juliol del 2009

DIA:8, 13-11-07 (Saragossa-Torres de Berrellén)


vaig intentar sortir ràpid d'aquell antre-pensió, així q de seguida q hem vaig aixecar i ho vaig tenir tot a punt, vaig sortir d'allí, ni tan sols vaig esmorzar, vaig anar directament a la parada d'autobús q em portaria fins a la plaça de nuestra señora del pilar. un cop allí, aprofitava x anar-la a veure.


Photobucket
Photobucket



quan vaig sortir de ca la pilarica, vaig anar al carrer de la vora del riu per a veure si trobava les fletxetes grogues, xo estaven en obres (es respirava a expo...) i moltes fletxes no es veien, això em va fer perdre una mica, inclús hi havia un punt on el camí travessava les obres, i a l'entrada, hi havia cartells de prohibit el pas, jo x por de perdrem si agafava un altre camí, vaig travessar les obres, x sort, tot i les extrañades mirades, ningú no me va dir res... Sabran q soc amic de Santiago???


Photobucket

per fi vaig aconseguir escapar-me del soroll, les obres i el caos en general q es respirava a Saragossa, vaig aprofitar per esmorzar alguna cosa.

Photobucket

Photobucket


havent esmorzat, després de caminar una bona estona, vaig arribar a un poblet q es diu Monzalbaraba, allí vaig entrar al primer bar q vaig trobar, per picar algo amb la companyia d'una cervesa. hi havien un grup de jubilats q s'estaven foten un esmorzar a basse de beicon, truites, ous ferrats, patates fregides etc. un d'ells em va preguntar q si feia el camí de santiago, jo li vaig contestar i ell es va mig emocionar i em va explicar q ell tb hi va anar.
Me va donar molts consells, entre ells, un q hem va repetir com unes 50 vegades, era q sobretot menges be, abans d'anar-me'n, vaig intercanviar els números de mobil amb ell, em va assegurar q em trucaria.


Photobucket


caminant, vaig fer cap a Torres de Berrellén, passant per Otevo i Sobradiel, dos petits poblets.


Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket


a Torres de Berrellen, vaig esta buscant un lloc on quedar-me a dormir, i buscant una mica, vaig aconseguir contactar amb l'alcaldessa, q em va obrir un alberg, era nou, no tenia ni l'any, casi q l'estrenava jo, tenia una cuina amb microones, així q vaig decidir anar a comprar algo per sopar calent.

després de dutxar-me i de fer la migdiada, sem presenta, una noia q nomes parlava angles, la primera peregrina q em trobo!! amb el meu pobre angles i el seu pèssim castellà, esbrino d'ella q es diu Maria, be caminant d'austria, te 54 anys i dos fills, un de la meva edat.

vaig fer-me una lasanya d'estes q es preparen al microones i vaig anarme'n a dormir, la peregrina, Maria, ja feia estona q havia sopat i ja estava dormin, vam quedar q l'endema caminaríem junts.

dilluns, 29 de juny del 2009

DIA:7, 12-11-07 (Fuentes de Ebro-Saragossa)



m'ha costat molt aixecar-me així com trobar la sortida del poble, he agut de fer 50 tombs abans de trobar-la, i no pel meu pèssim sentit de l'orientació, si no per coses com aquesta:


Photobucket


això es l'església de Fuentes de Ebro


Photobucket
Photobucket


després d'uns avorrits trams pel costat de la carretera, vaig aconseguir arribar per fi a Saragossa, tota plena d'obres, es veia q s'acostava la expo...


Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket


un cop allí, vaig buscar un alberg desesperadament, xo tothom q preguntava m'enviava a un alberg d'indigents, total, q al final vaig fer cap en un hostal de mala mort.
l'habitació era un fastic, hi havia una dutxa i un lavabo als peus del llit i els llençols suposo q estaven nets, però no ho semblaven, estaven plens de sospitoses taques. tot i aixi vaig passar la nit, rebentat de tan voltar per Saragossa buscant albergs inexistents.


dilluns, 22 de juny del 2009

DIA:6, 11-11-07 (quinto-fuentes de ebro)



al final hem vaig aixecar a les 9:00, juntament amb tota la família
, no es matinar, pero deu ni do.

degut a la ressaca, tenia l'estomac regirat, i mes encara quan me van oferir uns ous fregits amb beicon, tot i així, vaig menjar una pasta i un suc de fruita.
Després vam anar, família adoptiva i jo, a una ermita q estaven restaurant, situada a la part més alta del poble.


Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket


la meva família adoptiva de Quinto.

Photobucket


allí ens vam trobar a un familiar seu, q ens va convidar, com no, a una cervesa, jo amb la ressaca q portava i l'hora q era la vaig rebutjar, xo me la van donar igualment, i claro, me la vaig tenir q prendre. després vam anar a visitar uns altres amics q ens van omplir la panxa d'embotits diversos, tenia l'estomac tot revoltat, a sobre, després vam anar a tapejar en un bar, on tampoc no hi va faltar la cervesa, me sembla q allí vaig matar la ressaca amb l'alcohol, un cop l'estomac ple, vam anar a dinar per omplir-lo més.
o sigui q me vaig passar el matí minjant i bevent

un cop dinat i amb la panxa plena, a les 4:00 de la tarda, vaig despedir-me de la família adoptiva i vaig començar a caminar cap a Fuentes de Ebro.


Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket


xo em vaig perdre, i sem va fer fosc, quan ja estava desesperat, buscant un racó prop del camí per poder dormir, va passar un cotxe, l'hi vaig preguntar a la conductora si sabia on era el poble, ella m'ho va indicar i a més va resultar q estava a 10 minuts d'allí, així q de seguida vaig arribar-hi i vaig poder-me instal·lar en una pensió on vaig passar la nit, a mes, la senyora q cobrava les habitacions, l'hi vaig fer pena i em va descontar 5 euros
imagineu-vos la fila q devia fer jejeje

Gràcies família adoptiva de Quinto!!!!